Petarc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Symphodus rostratus)
Infotaula d'ésser viuPetarc
Symphodus rostratus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN187573 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaLabridae
GènereSymphodus
EspècieSymphodus rostratus Modifica el valor a Wikidata
Bloch, 1791
Nomenclatura
Sinònims
  • Coricus brama (Nordmann, 1840)
  • Coricus lamarckii (Risso, 1810)
  • Coricus rostratus (Bloch, 1791)
  • Coricus rubescens (Risso, 1810)
  • Coricus virescens (Bloch, 1791)
  • Crenilabrus rostratus (Bloch, 1791)
  • Crenilabrus scina (Forsskål, 1775)

El petarc, cotxero, donzelleta, grivieta, petard, tord becut o trugeta (Symphodus rostratus) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
  • El cos és allargat.
  • La part superior del cap és còncava.
  • El perfil cefàlic és quasi recte, una mica boterut per sobre de l'ull.
  • Rostre molt llarg.
  • La boca és molt petita, amb els llavis no gaire gruixuts.
  • Mandíbules protràctils, amb dents agudes.
  • El preopercle és dentat.
  • Té una aleta dorsal amb tots els radis quasi de la mateixa alçada.
  • La coloració és variable (marró, negre, verd). Els mascles madurs presenten una coloració més vermellosa. Tenen una taca negra al voltant de l'orifici anal.[1]

Reproducció[modifica]

El mascle fa un niu a la sorra amb algues i, després de la posta, el tapa amb sorra. El mascle vigila la posta fins a la desclosa.[2]

Alimentació[modifica]

Menja petits crustacis.[3]

Hàbitat[modifica]

És d'aigües molt litorals, a fons rocallosos i a praderies de Posidonia oceanica fins als 30 m. També apareix en la sorra de les praderies.[4]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a la Mediterrània i a l'oest de la mar Negra.[1]

Costums[modifica]

És solitari.[4]

Etimologia[modifica]

Joan Veny fa derivar petarc del cat. antic 'pot' ‘llavi’, sufixat amb -ard (< germ. HARD), augmentatiu, és a dir, potard > petard ‘(tord) del llavi gros', car l'allargament del musell és la seva característica més destacada respecte dels altres làbrids.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 FishBase (anglès)
  2. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 208.
  4. 4,0 4,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 208.

Bibliografia[modifica]

  • Bloch, M. E. 1791. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 5: i-viii + 1-152, Pls. 253-288.
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. In P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs[modifica]