Sørensenita

Sørensenita
Fórmula química	Na₄SnBe₂Si₆O16(OH)₄
Epònim	Henning Sørensen (en)
Localitat tipus	Kvanefjeld (en) i Taseq area (en)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DG.30
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DG.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.21
Dana	65.2.4.1
Heys	14.3.16
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 20,698 Å; b = 7,442 Å; c = 12,037 Å; β = 117,28°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b
Color	incolor a rosa, blanc lletós; incolor en llum transmesa
Macles	complexes i poc comunes
Exfoliació	bona en {101¯} i {100}
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,9 g/cm³ (mesurada); 2,92 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,576 a 1,579 nβ = 1,581 a 1,585 nγ = 1,584 a 1,586
Birefringència	δ = 0,008
Dispersió òptica	molt feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1965-006
Any d'aprovació	1965
Símbol	Sør
Referències

La sørensenita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Henning Sørensen (Frederiksberg, Dinamarca, 20 d'abril de 1926), mineralogista i petrògraf, professor de geologia de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca).

Característiques

La sørensenita és un silicat de fórmula química Na₄SnBe₂Si₆O₁₆(OH)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1965. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sørensenita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, clinotobermorita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes en dos indrets del complex d'Ilímaussaq: l'altiplà de Kvanefjeld i Nakkaalaaq. El complex intrusiu està situat a la municipalitat de Kujalleq, a Groenlàndia. Aquests dos indrets i algun altre punt proper són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.