Vés al contingut

Tōkyō no yado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTōkyō no yado
東京の宿 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióYasujirō Ozu Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióTadao Ikeda Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHideo Shigehara Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHideo Shigehara Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenImperi Japonès i Japó Modifica el valor a Wikidata
Estrena1935 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre i en color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTòquio Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0027118 The Movie Database: 89462 Filmaffinity: 497349 Allocine: 9017 Rottentomatoes: m/an_inn_in_tokyo Allmovie: v96563 Modifica els identificadors a Wikidata

Tōkyō no yado (東京の宿, Una posada a Tòquio) és una pel·lícula muda de 1935 dirigida per Yasujirō Ozu. És l'última pel·lícula muda existent d'Ozu.

El guió s'atribueix a Uinzato Mone o Winthat Monnet ("Sense diners"). De fet, el guió va ser escrit per Ozu, Masao Arata i Tadao Ikeda durant un període en què l'Ozu no tenia diners en efectiu.

Argument

[modifica]

Kihachi (Takeshi Sakamoto) deambula per les planes industrials del districte de Koto de Tòquio amb els seus dos fills petits, Zenko (Tokkan Kozo) i Masako (Takayuki Suematsu), buscant treball. Incapaç de trobar feina, Kihachi confia en els seus fills en atrapar gossos de carrer per obtenir els diners de la recompensa, però Zenko malgasta la recompensa comprant-se una gorra d'oficial molt desitjada. Més tard, els germans es barallen i perden el farcell de la família. Kihachi els diu que ja no tenen prou diners per pagar tant un àpat com un llit per la nit. Trien un àpat. En una cafeteria es troben amb l'antic amic d'en Kihachi, l'Otsune (Choko Iida), que troba feina en Kihachi i permet a la família llogar una habitació a la cafeteria.

Kihachi coneix l'empobrida Otaka (Yoshiko Okada) i la seva filla petita, Kimiko (Kazuko Ojima). Otaka tampoc no pot trobar feina. Kihachi porta l'Otaka i la Kimiko a la cafeteria d'Otsune per menjar.

Més tard, Kihachi descobreix que l'Otaka ha trobat feina com a cambrera. Explica que la seva filla ha caigut malalta i no es pot permetre el luxe de pagar les factures de l'hospital. Kihachi, incapaç de demanar prestat diners a Otsune per pagar les factures, recorre al robatori i fa que els seus fills portin els ingressos a Otaka.

Kihachi confia en Otsune, que el renya i li diu que s'ha de preocupar per ell. Deixa els nois a càrrec d'Otsune i marxa cap a la comissaria de policia a lliurar-se.[1]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bordwell, David. Ozu and the Poetics of Cinema. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1988, p. 262–265. ISBN 0-85170-158-2. 

Enllaços externs

[modifica]