Tabula Cortonensis
  | ||||
| Tipus | tauleta, inscripció i objecte arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Creació | segle III aC | |||
| Data de descobriment o invenció | 1992 | |||
| Lloc de descobriment | Cortona | |||
| Gènere | notarial act (en)  | |||
| Material | bronze | |||
| Mida | 45,8 ( ) × 28,5 ( ) × 0,25 ( ) cm | |||
| Llengua | etrusc | |||
| Col·lecció | ||||
| Localització | Etruscan Academy Museum of the City of Cortona (en) | |||
| ||||
La Tabula Cortonensis (a vegades també anomenada Tauleta de Cortona) és una tauleta de bronze d'origen etrusc amb inscripcions d'uns 2.200 anys d'antiguitat, descoberta a Cortona, Itàlia.[1] Es creu que registra els detalls d'una antiga transacció legal de l'antiga ciutat toscana de Cortona, coneguda pels etruscos com a Curtun, i podria haver pertangut a un arxiu notarial privat. La inscripció de 40 línies i dues cares és la tercera inscripció més llarga trobada en idioma etrusc i la més llarga descoberta en el segle xx.[2]
Tot i que la troballa aparegué a l'octubre del 1992, el contingut no es feu públic fins a set anys després, el 1999. El retard es degué al fet que algú dugué la tauleta a la policia i afirmava haver-la trobat en un lloc de construcció. Quan es lliurà a la policia, la tauleta s'havia trencat en set trossos, i en mancava la cantonada inferior dreta. Els investigadors creien que, si l'existència de la tauleta no s'hagués revelat al principi, hauria estat més fàcil determinar si s'havia trobat realment en aquest lloc (l'examen del lloc de construcció no revelà altres restes etrusques) i s'hauria localitzar la part que manca.
Interpretació[modifica]
Algunes estudioses com Larissa Bonfante i Nancy de Grummond, creuen que la tauleta és un registre notarial de la divisió d'una herència o venda de béns immobles. S'hi fa referència a una vinya (cf. línies 1 i 2: vinac), terra conreada (línia 2: restm-c) i una finca situada al territori del llac Trasimé (cf. línies 35 i 36: celti nɜitisś tarsminaśś).[3] El llac és a l'est de Cortona, a l'actual Úmbria occidental.
A més a més de les referències a la terra, la tauleta inclou referències relacionades amb el mobiliari de taula, com ara paraules que semblen referir-se a plats (línia 3: spante, una paraula prestada de l'umbre) i sal (línia 9: salini, també la paraula llatina per a un celler de sal, així com una sèrie de mots lingüísticament semblants com les formes de larisal). A més a més, algunes paraules (pav, clθii, zilci, atina, larz) que apareixen en la tauleta s'han trobat inscrites en plats etruscs, tasses, gerros o gerres de vi.
Descripció física[modifica]
La tauleta fa 50 per 30 cm i si fa no fa entre 2 i 3 mm de gruix.
Quan es descobrí, s'havia trencat en bocins, dels quals només es van trobar set.[4] Els estruscòlegs creuen que la part que manca conté sols noms i no detalls del patrimoni.
Text[modifica]
El text conté trenta-quatre paraules etrusques conegudes i un nombre igual de paraules etrusques no documentades abans. A més a més, un nou signe alfabètic Ǝ (una èpsilon invertida) hi apareix. Això implica que, almenys en la variant etrusca parlada a Cortona, on aquesta lletra apareix exclusivament, la lletra Ǝ marcava un so diferent al de la lletra e.[4] La inscripció data de cap al 200 abans de la nostra era.[2]
El text següent transcriu l'èpsilon invertida especial com a ɜ:
- Cara A
- 01: et . pɜtruiś . scɜvɜś . ɜliuntś .
- 02: vinac . restmc . cenu . tɜnθur . śar .
- 03: cusuθuraś . larisalisvla . pesc . spante . tɜnθur .
- 04: sa . śran . śarc . clθii . tɜrsna . θui . span θi . ml
- 05: ɜśieθic . raśnas IIIIC inni . pes . pɜtruś . pav
- 06: ac . trau lac . tiur . tɜn[θ]urs . tɜnθa[ś] . za cina tpr
- 07: iniserac . zal[six] \\ cś . ɜsiś vere cusuθurśum .
- 08: pes . pɜtruśta . scɜv[aś] \\ nu θanatur . lart pɜtr
- 09: uni . arnt . pini . lart . [v]ipi . lusce . laris . salini
- 10: vɜtnal . lart . vɜlara . larθal'isa . lart vɜlara.
- 11: aulesa . vɜl . pumpu . pruciu . aule cɜl atina . sɜ
- 12: tmnal . arnza . fɜlśni . vɜlθinal . vɜl . luisna
- 13: lusce . vɜl uslna . nufresa . laru . slanzu . larz
- 14: a lartle vɜlaveś arnt . pɜtru . ra ufe \\ ɜpru
- 15: ś . ame . vɜlχe . cusu larisal . clenia rc . laris
- 16: cusu . larisalisa larizac clan . larisal . pɜtr
- 17: uni . scɜ[va]ś arntlei . pɜtruś . puia
- 18: cen . zic . ziχuχe . spa-rzɜ-śtiś śazleiś in
- 19: θuχti . cusuθuraś . suθiu . ame . tal suθive
- 20: naś . rat-m . θuχt . ceśu . tlt eltɜi . sianś .
- 21: spa-rzɜ-te . θui . saltzic . fratuce . cusuθuraś .
- 22: larisalisvla . pɜtruśc . scɜvaś . pesś . tarχ ian
- 23: eś \\ cnl . nuθe . mal ec . lart . cucrina . lausisa .
- 24: zilaθ meχ l.raśnal .[la]ris . cɜl atina lau
- 25: sa clanc . arnt luscni [a]rnθal . clanc . larz
- 26: a . lart . turmna . salin[ial . larθ cɜl atina . a
- 27: pnal . clenia rc . vɜlχe[ś][...][papal]
- 28: śerc . vɜlχe . cusu . aule[sa][...]
- 29: aninalc . laris . fuln[folnius][clenia]
- 30: rc . lart . pɜtce . uslnal[...][cucrina]
- 31: inaθur . tɜcsinal . vɜl[...]
- 32: uś . larisc . cusu . uslna[l][...]
- Cara B
- 33: aule . salini . cusual
- 34: zilci . larθal . cusuś . titinal
- 35: larisalc . saliniś . aulesla . celti nɜitis
- 36: ś . tar sminaśś . spa rz a in θuχt ceśu .
- 37: rat-m . suθiu . suθiusa . vɜlχeś . cusuśa
- 38: ulesla . vɜlθuruś . t[.]lniś . vɜlθurusla .
- 39: larθalc . cɜl atina ś . vetnal . larisalc .
- 40: cɜl atina ś . pitlnal
Notes[modifica]
- ↑ Luciano Agostiniani; Francesco Nicosia. Tabula cortonensis. "L'Erma" di Bretschneider, 2000. ISBN 978-88-8265-090-2.
- ↑ 2,0 2,1 Simon Hornblower; Antony Spawforth; Esther Eidinow. The Oxford Classical Dictionary. OUP Oxford, 2012-03-29, p. 387–. ISBN 978-0-19-954556-8.
- ↑ Jean MacIntosh Turfa. The Etruscan World. Routledge, 2014-11-13, p. 363–. ISBN 978-1-134-05523-4.
- ↑ 4,0 4,1 Bonfante, Larissa; Bonfante. The Etruscan Language. Manchester University Press, 2002, p. 178–179. ISBN 0719055407.
Referències[modifica]
- Luciano Agostiniani, Francesco Nicòsia, 'Tabula Cortonensis'. Studia Archaeologica 105. Roma: "L'Erma" di Bretschneider, 2000.
- Giulio M. Facchetti, Frammenti di diritto privato etrusc, Firenze, Olschki, 2000.
- Scarano Ussani i Torelli, La Tabula Cortonensis. Un document giuridico, storico e sociale (Napoli, 2003).
- de Simone, Carlo (2007) 'Alcuni termini chiave della Tabula Cortonensis', Rasenna: Revista del Centre d'Estudis Etruscos, vol. 1: Iss. 1, article 1.
- Wylin, Koen (2006) ' Pyrgi B et la rédaction de la Tabula Cortonensis '. Revue belge de philologie et d'histoire 84/1, págs. 35–44.