Tabula Traiana

Tabula Traiana
	;
Tipus	jaciment arqueològic i inscripció de l'antiga Roma
Material	marbre
Monument d'importància excepcional
Localització
Col·lecció
Municipi	Kladovo Municipality (Sèrbia) (en)
Localització	Tekija (en)
	44° 39′ 25″ N, 22° 18′ 36″ E / 44.65696073°N,22.31005669°E

La Tabula Traiana o Taula de Trajà és una llosa amb una inscripció en llatí dedicada a l'emperador Trajà, gravada sobre una llosa tallada especialment sobre la paret dreta del congost de les Portes de Ferro, al Danubi. Avui dia es troba, juntament amb altres restes arqueològiques romanes, dins del parc nacional Đerdap, prop de Kladovo, a Sèrbia.

Història

La inscripció data del voltant dels anys 100 al 103, i commemora l'expedició contra els dacis. La via seguia el riu des de Singidúnum (Belgrad) i per travessar-lo Trajà va encarregar al seu enginyer Apol·lodor de Damasc la construcció d'un gran pont, del qual encara se'n conserven restes, que va permetre creuar a la Dàcia i conquerir-la.^[1]

Amb la construcció d'una presa al riu el 1972, les ruïnes haurien quedat negades pel nou embassament. Ja des d'abans les aigües del Danubi sovint cobrien el lloc. Per això es va decidir retallar tota la llosa que contenia la inscripció i portar-la uns metres més amunt, de manera que romangués visible després de la pujada de nivell del riu.^[2]

Descripció

El monument es componia d'una gran làpida tallada a la mateixa roca, de 3,20 metres de llarg i 1,80 d'alt, adornat amb dos dofins alats, roses de sis pètals i una àliga d'ales desplegades. Estava protegit per una mena de frontó amb la inscripció moderna en relleu «TABULA TRAIANA». La inscripció^[3]^[4] en si consta de sis línies en caràcters o lletres capitals romanes (el text original va ser en part esborrat per l'erosió):

Text literal:

«

IMP CAESAR DIVI NERVAE F

NERVA TRAIANVS AUG GERM
PONTIF MAXIMVS TRIB POT IIII
PATER PATRIAE COS III
MONTIBVS EXCISI. ANCO..BVS
SVBLATIS VIA .E.

»

Reconstrucció del text original en llatí:

«

IMP(erator) CAESAR DIVI NERVAE F(ilius)

NERVA TRAIANVS AUG(ustus) GERM(anicus)
PONTIF(ex) MAXIMVS TRIB(unicia) POT(estate) IIII
PATER PATRIAE CO(n)S(ul) III
MONTIBVS EXCISI[s] ANCO[ni]BVS
SVBLAT[i]S VIA[m r]E[fecit] »

»

Traducció a partir del la de l'arquòleg Otto Benndorf:^[5]

«

L'Emperador Cèsar, fill del diví Nerva,

Nerva Trajà, l'August, el Germànic,
el Pontífex Màxim, investit quatre vegades com a Tribú,
Pare de la Pàtria, Cònsol per tercera vegada,
ha excavat la muntanya i hi ha encastat
bigus de fusta per fer aquesta via.

»

Referències

↑ Trajan's canal at the Iron Gate The Journal of Roman Studies, Vol 63, 1973 (1973), pp. 80-85.
↑ «Foto de la Taula abans del desplaçament». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 29 setembre 2007].
↑ La CIL 3, 8267^{[Enllaç no actiu]}
↑ Document pedagògic sobre Trajà. Arxivat 2009-11-22 a Wayback Machine. IUFM Basse-Normandie, 2005, p. 37.
↑ Epigraphische Nachlese zum Corpus Inscriptionum Latinarum volumen III. aus Dacien und Moesien. In: Sitzungsberichte / Akademie der Wissenschaften in Wien, Philosophisch-Historische Klasse. Band 77,7. 1874, S. 417–420 (Digitalitzat).

[1] Trajan's canal at the Iron Gate The Journal of Roman Studies, Vol 63, 1973 (1973), pp. 80-85.

[2] «Foto de la Taula abans del desplaçament». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 29 setembre 2007].

[3] La CIL 3, 8267^{[Enllaç no actiu]}

[4] Document pedagògic sobre Trajà. Arxivat 2009-11-22 a Wayback Machine. IUFM Basse-Normandie, 2005, p. 37.

[5] Epigraphische Nachlese zum Corpus Inscriptionum Latinarum volumen III. aus Dacien und Moesien. In: Sitzungsberichte / Akademie der Wissenschaften in Wien, Philosophisch-Historische Klasse. Band 77,7. 1874, S. 417–420 (Digitalitzat).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]