Takaaki Kajita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTakaaki Kajita
Takaaki Kajita 5171-2015.jpg
modifica
Nom original(ja) 梶田 隆章 modifica
Biografia
Naixement9 març 1959 modifica (61 anys)
Higashimatsuyama (Japó) (en) Tradueix modifica
Dades personals
FormacióSaitama University (en) Tradueix
Universitat de Tòquio modifica
Activitat
Director de tesiMasatoshi Koshiba modifica
Camp de treballFísica modifica
OcupacióFísic i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Tòquio modifica
Premis

Lloc webipmu.jp… modifica
IMDB: nm7818055 Modifica els identificadors a Wikidata

Takaaki Kajita (梶田 隆章 , Kajita Takaaki?) (Higashimatsuyama, 9 de març de 1959) és un físic japonès especialitzat en Física de partícules, conegut pels seus estudis i investigacions amb neutrins a l'observatori Super-Kamiokande, i premi Nobel de Física juntament amb el també físic canadenc Arthur B. McDonald, el 2015,[1][2] «pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins».[3]

Graduat per la Universitat Saitama el 1981 i doctorat el 1986 a la Universitat de Tòquio, a partir del 1988 va treballar a l'Institut per a la Recerca de Radiació Còsmica (Institute for Cosmic Radiation Research) de la Universitat de Tòquio, on va ser nomenat professor assistent el 1992 i professor el 1999. Va esdevenir director del Centre de Neutrins Còsmics (Center for Cosmic Neutrinos) de l'Institut per a la Recerca de Rajos Còsmics (Institut for Cosmic Ray Research, ICRR) el 1999 i el 2015 treballava a l'Institut Kavli de física i matemàtiques de l'univers (Kavli Institute for Physics and Mathematics of the Universe) a Tòquio, a més de ser director de l'ICRR.[4]

El 1998, amb l'equip del detector de neutrins Super-Kamiokande, successor del Kamiokande, va descobrir un dèficit de neutrins muònics entre els neutrins atmosfèrics; quan els raigs còsmics xoquen amb l'atmosfera de la Terra, els neutrins resultants canvien el seu sabor abans d'arribar al detector de l'observatori del Super-Kamiokande. A aquest fenomen el va anomenar «anomalia del neutrí atmosfèric» i va ajudar a demostrar l'existència de l'oscil·lació de neutrins i que aquestes partícules subatòmiques —els neutrins— tenen massa.[5][6][3]

Ha escrit obres científiques dins l'àmbit de la física de partícules, en anglès i japonès, com Frontiers of cosmic ray science: vol. 8 (2005), ニュートリノ振動研究の飛躍的発展 (2006) o Far detector in Korea for the J-PARC neutrino beam (2008),[7] i ha estat guardonat, entre d'altres, amb el Premi Julius Wess el 2013,[8] el Premi Nishina Memorial Prize el 1999[9] o el Premi Panofsky Prize in Experimental Particle Physics (Premi Panofsky Prize) el 2002.[10]

Referències[modifica]

  1. «Takaaki Kajita and Arthur McDonald Share Nobel in Physics for Work on Neutrinos». New York Times. [Consulta: 7 octubre 2015].
  2. «Takaaki Kajita - Facts». Nobel Foundation. [Consulta: 7 octubre 2015].
  3. 3,0 3,1 «Takaaki Kajita i Arthur McDonald, premis Nobel de Física pel descobriment de les oscil·lacions dels neutrins». ccma.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 7 octubre 2015].
  4. «About ICRR». Institute for Cosmic Ray Research, University of Tokyo.
  5. Corbella, Josep. «El Nobel de Física 2015, para Takaaki Kajita y Arthur B. Mcdonald». La Vanguardia. La Vanguardia Ediciones S.L.. [Consulta: 7 octubre 2015].
  6. «Kajita and McDonald win Nobel physics prize for work on neutrinos». The Guardian. [Consulta: 7 octubre 2015].
  7. «梶田, 隆章 カジタ, タカアキ, Kajita, Takaaki» (en anglès). CiNii Books. CiNii. [Consulta: 7 octubre 2015].
  8. «Julius Wess Award 2013». KIT Center Elementary Particle and Astroparticle Physics (KCETA). University of the State of Baden-Wuerttemberg and National Research Center of the Helmholtz. [Consulta: 7 octubre 2015].
  9. «Nishina Memorial Prize». Nishina Memorial Foundation. [Consulta: 7 octubre 2015].
  10. «2002 W.K.H. Panofsky Prize in Experimental Particle Physics Recipient». American Physical Society. [Consulta: 7 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica]