Takakazu Seki
- En aquest nom japonès, el cognom és Seki.
![]() ![]() | |
Nom original | (ja) 関孝和 ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1642 ![]() Fujioka ![]() |
Mort | 24 octubre 1708 ![]() Edo ![]() |
Sepultura | Temple de Jorinji 35° 42′ 10″ N, 139° 43′ 38″ E / 35.7026539°N,139.7273031°E ![]() |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic ![]() |
Ocupador | Feu de Kōfu shogunat Tokugawa ![]() |
Alumnes | Takebe Kenkō ![]() |
Influències | Matemàtics xinesos
|
![]() ![]() |
Takakazu Seki (関 孝和 , Seki Takakazu?), també conegut com Kōwa Seki (関 孝和 , Seki Kōwa?), va ser un matemàtic japonès, del període Edo.
Biografia[modifica]
Seki era fill d'un guerrer samurai, Nagaakira Uchiyama.[1] Probablement va néixer entorn de 1640 a Fujioka (Gunma) o Edo (avui Tòquio).[2] De molt nen havia sigut adoptat per una família de nobles anomenada Seki, dels qui va prendre el cognom.[3]
Seki va ser un nen prodigi en les matemàtiques i aviat va començar a tenir nombrosos deixebles i a ser conegut com el savi aritmètic. Entre els seus deixebles cal mencionar Yoshisuke Matsunaga, que va descobrir les relacions bàsiques de recurrència entre les particions de .[4]
El 1678 va esdevenir auditor del Shōgun (el governant de facto del país) Tokugawa Tsunayoshi.[1]
Després de la seva mort el 1708, els seus deixebles, en particular els germans Takebe, van mantenir en funcionament la seva escola de matemàtiques,[2] que va continuar oberta fins al segle xix.[5]
Obra[modifica]
Seki utilitzava per a les seves classes el Suanfa del xinès Yang Hui i un llibre d'Isomura Yoshinori. La major part dels seus escrits estan en xinès i no en japonès, a causa de la forta influència de Yang Hui en el seu ensenyament.[2]
Només va publicar un llibre durant la seva vida: Hatubi sanpo (1674), però aquest llibre li va proporcionar una fama merescuda.
L'àlgebra és la part més original de l'obra de Seki, simplificant els càlculs, adoptant els sistemes numèrics xinesos i millorant el càlcul d'arrels quadrades.[5]
Com a mostra de l'originalitat dels seus treballs cal dir que se li ha atribuït haver descobert els nombres de Bernoulli abans que el mateix Bernoulli i haver intuït el concepte de determinant d'una matriu abans que Leibniz.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hosch, 2011, p. 139.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Shigeru, 2000, p. 430.
- ↑ Mansour, 2013, p. 3.
- ↑ Mansour, 2013, p. 4.
- ↑ 5,0 5,1 Hosch, 2011, p. 140.
- ↑ Styan i Trenkler, 2007, p. 2 i 8.
Bibliografia[modifica]
El 1974 es va fer una edició completa de les seves obres, incloent els manuscrits trobats:
- Hirayama, A.; Shimodaira, K.; Hirose, H. (eds.). Takakazu Seki's Collected Works edited with explanations. Osaka: Kyoiku Tosho, 1974.
El 2012, coincidint amb el 300 aniversari de la seva mort, va tenir lloc una conferència internacional sobre el personatge:
- Komatsu, Hikosaburu; Wen-tsun, Wu. (eds.). Proceedings of the International Conference on Takakazu Seki's 300th Death Anniversary. Nova York: Springer, 2012. ISBN 9784431538646.
- Hosch, William L. (ed.). The Britannica Guide to Algebra and Trigonometry (en anglès). Londres: Encyclopaedia Britannica, 2011. ISBN 978-1-61530-219-2.
- Mansour, Toufik. Combinatorics of Set Partitions (en anglès). Boca Raton: CRC Press, 2013. ISBN 978-1-4398-6333-6.
- Shigeru, Hochi. «The Dawn of Wasan (Japanese Mathematics)». A: Selin, Helaine (ed.). Mathematics Across Cultures: The History of Non-Western Mathematics (en anglès). Dordrecht: Kluwer Academic, 2000. ISBN 1-4020-0260-2.
- Styan, George P.H.; Trenkler, Götz «A Philatelic Excursion with Jeff Hunter in Probability and Matrix Theory» (en anglès). Journal of Applied Mathematics and Decision Sciences, Vol. 2007, 2007, pàg. 1-10. DOI: 10.1155/2007/13749.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Takakazu Seki |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Takakazu Seki» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kobori, Akira Seki, Takakazu. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 19 juliol 2014.