Discussió:Dionís l'Exigu
Dionís o Dionisi[modifica]
@Leptictidium@Joan Gené: S'ha editat el nom del personatge a la introducció canviant "Dionís" per "Dionisi". Crec que això seria el que tocaria per un personatge de l'antiguitat grega, però no per un monjo cristià del segle VI per molt que fos grec o escrigués en grec. És així? Pere prlpz (disc.) 20:12, 27 des 2023 (CET)
- Efectivament, he revertit la modificació i deixaré un missatge a l'usuari apuntant a la discussió que vam tenir.—Leptictidium (digui) 20:57, 27 des 2023 (CET)
- El consens a què arribàrem és aquest, però no tanc la porta a ampliar l'abast d'allò que es considera "antic". Però caldria un criteri tan clar com el que ara tenim.--Joan Gené (disc.) 00:51, 28 des 2023 (CET)
- Estrictament, la distinció no és entre antic i no antic, sinó entre pagà i cristià. És una distinció que fan els mateixos Alberich i Ros a La transcripció dels noms propis grecs i llatins i que parteix de la constatació que els noms cristians van arribar a la llengua catalana per la via patrimonial (d'aquí que no parlem de «l'apòstol Petre» i que el municipi del Vallès Oriental no es digui «Sant Estèfan de Palautordera», per posar dos exemples).—Leptictidium (digui) 10:10, 4 gen 2024 (CET)
- D'acord amb la puntualització i d'acord que el criteri d'Alberich és assenyat. Personalment, però, crec que hi pot haver grisos entre els casos evidents (màrtirs cristians o escriptors clàssics del segle III aC), que poden merèixer excepcions; per exemple, ja vàrem parlar del cas d'Estèfan/Esteve de Bizanci, un senyor probablement cristià que no va escriure mai de temes religiosos sinó d'antiguitats. No sembla el cas de Dionís l'Exigu, però si qualcú dona bons arguments o, ni que fos, bibliografia, crec que es podria tenir en compte com a forma alternativa.--Joan Gené (disc.) 20:07, 4 gen 2024 (CET)
- Si hi ha fonts fiables en català que fan servir a consciència un nom diferent del que donem aquí, aquest nom alternatiu sempre es pot posar com a forma secundària, i això val per qualsevol tema.--Pere prlpz (disc.) 20:12, 4 gen 2024 (CET)
- Sí, volia dir això, supòs.--Joan Gené (disc.) 20:19, 4 gen 2024 (CET)
- Així estem d'acord no només nosaltres sinó amb la pràctica habitual i amb la normativa, perquè normalment posem al principi de l'article tots els noms que tinguin referències, de vegades en excés i tot.
- Un altre tema és si per Dionís l'Exigu hi ha fonts que l'anomenin Dionisi o, en el cas que no hi hagi prou fonts que en parlin específicament, si podem considerar que hi ha fonts que transcriuen el nom de personatges equivalents com a Dionisi. D'això sou vosaltres els que en sabeu, però tots els casos en que hi ha dues opcions prou defensables com per no saber a priori quin nom sortiria en un llibre seriós sobre el tema, les dues opcions es poden esmentar al principi de l'article.--Pere prlpz (disc.) 20:29, 4 gen 2024 (CET)
- Sí, volia dir això, supòs.--Joan Gené (disc.) 20:19, 4 gen 2024 (CET)
- Si hi ha fonts fiables en català que fan servir a consciència un nom diferent del que donem aquí, aquest nom alternatiu sempre es pot posar com a forma secundària, i això val per qualsevol tema.--Pere prlpz (disc.) 20:12, 4 gen 2024 (CET)
- D'acord amb la puntualització i d'acord que el criteri d'Alberich és assenyat. Personalment, però, crec que hi pot haver grisos entre els casos evidents (màrtirs cristians o escriptors clàssics del segle III aC), que poden merèixer excepcions; per exemple, ja vàrem parlar del cas d'Estèfan/Esteve de Bizanci, un senyor probablement cristià que no va escriure mai de temes religiosos sinó d'antiguitats. No sembla el cas de Dionís l'Exigu, però si qualcú dona bons arguments o, ni que fos, bibliografia, crec que es podria tenir en compte com a forma alternativa.--Joan Gené (disc.) 20:07, 4 gen 2024 (CET)
- Estrictament, la distinció no és entre antic i no antic, sinó entre pagà i cristià. És una distinció que fan els mateixos Alberich i Ros a La transcripció dels noms propis grecs i llatins i que parteix de la constatació que els noms cristians van arribar a la llengua catalana per la via patrimonial (d'aquí que no parlem de «l'apòstol Petre» i que el municipi del Vallès Oriental no es digui «Sant Estèfan de Palautordera», per posar dos exemples).—Leptictidium (digui) 10:10, 4 gen 2024 (CET)
- El consens a què arribàrem és aquest, però no tanc la porta a ampliar l'abast d'allò que es considera "antic". Però caldria un criteri tan clar com el que ara tenim.--Joan Gené (disc.) 00:51, 28 des 2023 (CET)