Tamara Andrés
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1992 (32 anys) Poio (Pontevedra) |
| Formació | Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat de Vigo |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, traductora, professora |
| Premis | |
| |
Tamara Andrés (Poio, 8 d'agost de 1992) Tamara Andrés Padín, és una escriptora i traductora gallega.
Biografia
[modifica]Llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat de Vigo i màster en Estudis Teòrics i Comparats de Literatura i Cultura per la Universitat de Santiago de Compostel·la.[1] Després d'estudiar un màster en Magisteri, en l'especialitat de llengües estrangeres, es va dedicar a l'ensenyament de les llengües.
L'any 2015 publica Amentalista, un homenatge particular al pintor René Magritte, pintor que centra les seves investigacions i articles. Aquest mateix any guanya el Concurs de poesia O Facho amb Nenæspiraes, poemari publicat per Medulia. A finals del 2017 publica Corpo de Antiochia a la col·lecció Dombate de l'Editorial Galaxia,[2] un poemari autotraduït al castellà i finalista del Premi Nacional de Poesia Jove Miguel Hernández 2018.
Va començar la seva tesi sobre poesia i traducció dins del programa de doctorat en Traducció i Paratraducció de la Universitat de Vigo. Va dirigir i col·laborar en diferents projectes literaris, audiovisuals i escènics. El 2018 va començar a dirigir la revista Ligeia amb Marcus Daniel Cabada.[3]
- Amentalista (2015). Diversidad literaria SL. ISBN 978-8494356230. Unha particular homenaxe a René Magritte (en castellà).[5]
- Nenæspiraes (2016). Medulia. ISBN 978-8494378317.[6]
- Corpo de Antiochia (2017). Galaxia. ISBN 978-84-9151-076-5.[7][8] Limiar de Héctor Acebo.
- Irmá paxaro (2019). Cuarto de inverno. Il·lustracions de Maria Montes. ISBN 978-84-09-15875-1.[9]
- Bosque vermello (2019). ISBN 978-84-120184-5-5.
- Distancias (2020). Amb Marcos Viso. Galaxia. ISBN 978-84-9151-441-1.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Tamara Andrés» (en castellà). La piedra de Sísifo. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ Daniel Cabada, Marcus. «Tamara Andrés: “La poesía es el fantasma de lo que has sido”» (en castellà). MUNDIARIO. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Tamara Andrés – CULTURFIL» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2024].
- ↑ «Tamara Andrés» (en castellà). Catalogo BNE. Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Andrés, Tamara» (en gallec). editorial galaxia. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Nenæspiraes, de Tamara Andrés Padín» (en gallec). Caderno da crítica. Ramón Nicolás, 09-01-2016. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Corpo de antiochia». editorial galaxia. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Corpo de Antiochia, de Tamara Andrés». Caderno da crítica. Ramón Nicolás. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Irmá paxaro, de Tamara Andrés» (en gallec). Caderno da crítica. Ramón Nicolás. [Consulta: 19 maig 2023].
- ↑ «Distancias» (en gallec). editorial galaxia. [Consulta: 19 maig 2023].