Tangos volés
Aparença
Tangos volés i Tangos robados ![]() | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Eduardo de Gregorio ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Hubert Niogret (en) ![]() ![]() |
Guió | Eduardo de Gregorio i Suzanne Schiffman ![]() |
Música | Bruno Fontaine i José Padilla ![]() |
Fotografia | Teodoro Delgado ![]() |
Muntatge | Michel Klochendler ![]() |
Distribuïdor | United International Pictures ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França ![]() |
Estrena | 2002 ![]() |
Durada | 95 min ![]() |
Idioma original | francès castellà ![]() |
Rodatge | París ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | cinema musical ![]() |
Lloc de la narració | París ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Tangos volés (en castellà Tangos robados) és una pel·lícula franco-espanyola de comèdia romàntica dirigida per l'argentí Eduardo de Gregorio, estrenada el 2002.[1][2]
Argument
[modifica]A París, Martin, un jove guionista argentí del qual es rebutgen els guions, treballa per manca de res millor com a tècnic de cinema i s'escapa de la seva rutina diària projectant-se en un història romàntica ambientada als anys 1930 on regna el tango a l'Argentina. Com la resta de protagonistes, s'inspira en persones que graviten al seu voltant, en particular Alice, una jove actriu que l'atreu. Però la seva història se li escapa i esdevé inextricable enredar somni i realitat.[3]
Repartiment
[modifica]- Liberto Rabal : Martin/Raimundo
- Sylvie Testud : Alice/Paula
- Guy Marchand : Lamblin/Bastiani
- Juan Echanove : Octave
- Kiti Mánver : Valentina
- Atmen Kelif : Félix
- Agnès Château : Marguerite/Christina
- Céline Miliat : Charlotte/Maria
- Andrea Bronston : la comtesse
Reconeixements
[modifica]Va participar com a part de la secció oficial a la XXII edició de la Mostra de València.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Tangos robados a Fotogramas
- ↑ Tangos robados a CIneuropa.org
- ↑ Juan Echanove y Liberto Rabal protagonizan Tangos robados, una comedia con música dirigida por Eduardo de Gregorio, ABC, 16 d'abril de 2002
- ↑ París, Buenos Aires, Valencia, El País, 25 d'octubre de 2001