Teatre CAPSA

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Teatre CAPSA
Porta principal d'accés al que fou Teatre CAPSA. La fotografia és de l'agost de 2009.
Porta principal d'accés al que fou 'Teatre CAPSA.
Dades
Tipus teatre
Cronologia
1969 inauguració
1974 reconversió, → teatre
1998 clausura
Estat d'ús enderrocat o destruït
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització carrer Pau Claris, 134
41° 23′ 37″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.393531°N,2.166328°E / 41.393531; 2.166328Coord.: 41° 23′ 37″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.393531°N,2.166328°E / 41.393531; 2.166328
Activitat
Activitat comerços
Propietat de Gremi de Forners
Modifica les dades a Wikidata

El Teatre CAPSA (1969-1974) va ser una sala d'espectacles teatrals a Barcelona. Va ser fundat l'any 1969 per Pau Garsaball.[1][2]

Va ser un espai de producció de peces a càrrec de companyies professionals de teatre independent. Va ser el primer i molta estona l'únic que es dedicava al teatre nou. S'hi va estrenar amb molt d'èxit durant un any El retaule del flautista, de Jordi Teixidor, interpretat pel mateix Pau Garsaball.[3] També h hi ha hagut fracassos, com Berenàveu a les fosques de Josep Maria Benet i Jornet el 1973.[1]

Després del 1974 va convertir-se en sala de cinema, amb el nom de Cinema CAPSA, amb una programació de pel·lícules d'art i assaig. Va tancar-se definitivament el 29 de desembre del 1998.[4]

Espectacles[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Nadal, Antoni. Estudis sobre el teatre català del segle XX. Volum 23 de Biblioteca Miquel dels Sants Oliver. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 16-17. ISBN 9788484157113. 
  2. Foguet i Boreu, Francesc «Teatre en temps de lluita». L'Avenç [Barcelona], 236, maig del 1999, pàg. 40-46.
  3. «Teatre independent». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 31d'octubre 2012].
  4. «El cine Capsa cerró ayer sus puertas de forma definitiva» (en castellà). El País, 30 desembre del 1998.

Enllaços externs[modifica]