Teatre Poliorama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:23, 17 març 2009 amb l'última edició de 161.116.100.92 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El Teatre Poliorama és un teatre, antic cinema, situat a la planta baixa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la Rambla, número 115. Obert el 1899 com a cinema, funciona des de 1982 com a teatre. Entre 1937 i 1939 va ser anomenat Teatre Català de la Comèdia.

Història

L'entrada del Teatre Poliorama, a la Rambla de Barcelona
L'entrada del Teatre Poliorama, a la Rambla de Barcelona

L'edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona va ser projectat per Josep Domènech i Estapà i va ser inaugurat el 1894. A la planta baixa es va habilitar un local per a fer-hi espectacles, els beneficis dels quals servissin per a sufragar les despeses de l'entitat.

El 1899 va obrir-s'hi el Cine Martí, essent la primera sala de la ciutat expressament construïda com a cinema. El 13 d'abril va inaugurar-se; el 1900 va projectar un dels grans èxits del moment, Jeanne d'Arc de Georges Méliès, i el 1903 va tancar.

El 10 de desembre de 1906, reformat, va obrir com a Cine Poliorama, tot i que alternava el cinema amb funcions de teatre. La capacitat era llavors de 630 butaques, i la decoració era de Moragas i Alarma.

El 21 de març de 1935 s'hi estrenà La Rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra. Al desembre del mateix any s'hi estrenà la sarsuela María de la O, amb música de Manuel López Quiroga i lletra de Rafael León. El 24 de desembre de 1937 va esdevenir Teatre Català de la Comèdia, dedicant-se exclusivament al teatre, amb predomini d'estrenes d'autors catalans. Entre d'altres obres, van estrenar-s'hi La fam de Joan Oliver (15 de juny) i El casament de la Xela i El testament (versió de la novel·la) de Xavier Benguerel, amb escena i decorats de Ramon Calsina. A més, van representar-s'hi obres catalanes de repertori: Frederic Soler, Albert Llanas, Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias, Santiago Rusiñol..., La ferèstega domada de Shakespeare i una obra de George Bernard Shaw: El deixeble del diable.

Façana de l'edifici

Durant la Guerra, incautat per la CNT-FAI, va ser escenari de tiroteigs protagonitzats per membres del P.O.U.M. i la C.N.T., que George Orwell va narrar a Hommage to Catalonia.

Acabada la Guerra civil espanyola, va ser adquirit pel grup Balañà i reobert el 25 de febrer de 1939 com a cinema, amb el recuperat nom de Cine Poliorama. El 1940 s'hi va estrenar Escalera de color, sarsuela de Federico Moreno Torroba. El seus anys més brillants van ser els cinquanta i els seixanta.

Tancat l'11 d'agost de 1963, va ser reformat i va tornar a obrir l'octubre dle mateix any. Novament, va combinar el cinema i el teatre. Des de 1976, va dedicar-se exclusivament al teatre i va prendre el nom de Teatre Poliorama.

Entre el 1982 i el 1984 va estar tancat. Després d'una nova reforma, a càrrec de l'estudi Martorell-Bohigas-MacKay, el 3 de febrer de 1985 va obrir de nou. La capacitat era llavors de 671 seients. Mentre es feien les obres del Teatre Nacional de Catalunya, el Poliorama va fer-ne les funcions, dependent de la Generalitat de Catalunya i essent dirigit per Josep Maria Flotats, fins al 1994.

Llavors tornà a la gestió privada. Actualment, és gestionat per Tres per Tres, empresa participada per El Tricicle i Dagoll Dagom, s'hi fan comèdies i musicals comercials de qualitat, a més d'espectacles musicals. Un dels grans èxits d'aquesta etapa va ser El mètode Grönholm de Jordi Galceran.

Al vestíbul d'entrada hi ha instal·lat el Rellotge il·lusori, poema visual de Joan Brossa.