Tecla Sala i Miralpeix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tecla Sala Miralpeix)
Infotaula de personaTecla Sala i Miralpeix

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Tecla Sala Miralpeix Modifica el valor a Wikidata
26 abril 1886 Modifica el valor a Wikidata
Roda de Ter (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRoda de Ter Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresària (1916–1973) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPau Riera i Sala Modifica el valor a Wikidata

Tecla Sala Miralpeix (Roda de Ter, 26 d'abril de 1886 - Barcelona, 2 de setembre de 1973) fou una empresària catalana.

Biografia[modifica]

Filla de Josep Sala i Romà i de Dolors Miralpeix i Ballester, quedà òrfena als cinc anys i se'n feren càrrec els seus oncles Pau Sala i Roma i Francesca Miralpeix i Masvidal. A la mort dels seus oncles l'any 1910 heretà la fàbrica de filatura de cotó que posseïen a Roda de Ter, coneguda popularment com “La Blava”.[1] L'any 1906 es casà amb el seu cosí Joan Riera i Sala i el matrimoni va gestionar la fàbrica heretada.[2] L'any 1909, el matrimoni s'instal·là a Barcelona i tingueren cinc fills, un dels quals, Pau Riera i Sala, fou un dels fundadors d'Òmnium Cultural.[3]

L'any 1913 adquiriren un edifici industrial dedicat a fabricar pasta de paper a l'Hospitalet, conegut com el molí d'en Basté, que van convertir en fàbrica de filatures de cotó. Aquest edifici era prop del torrent Gornal i del Canal de la Infanta, i aprofitava l'energia de l'aigua per moure la maquinària. La nova fàbrica de filatures de cotó de Tecla Sala va participar de manera determinant en el desenvolupament industrial de l'Hospitalet que va trastocar l'hegemonia que l'agricultura tenia al municipi.

L'any 1917 disposava de 4.800 fusos de filar i 1.200 de retòrcer. El 1923 hi treballaven 322 homes i 271 dones. La fàbrica fou ampliada aviat i el nombre d'obrers vorejà els 700, que treballaven en dos torns i produïen 25.000 quilos de fil de cotó del 30. L'any 1930, ja hi havia 1.200 persones treballant-hi, amb majoria de dones.[2]

L'any 1936 es comptabilitzaren més de 17.000 fusos de filar i els de retòrcer arribaren a 3.200. Les activitats foren ampliades introduint el blanqueig i el tint. Com a empresària, també es va dedicar a millorar les condicions que tenien els treballadors i treballadores; per exemple, construí una infermeria, un economat, una escola bressol, dutxes i una escola amb biblioteca per alfabetitzar les treballadores.

Tecla Sala enviudà el 1926. L'any 1928, encarregà a l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi el Casal Sant Jordi del carrer de Casp cantonada amb Pau Claris (Barcelona), on disposava d'oficines i on va anar a viure.

Va solidaritzar-se amb el Moviment Escolta creat per Josep Maria Batista i Roca i va col·laborar amb mossèn Antoni i Batlle,[1] l'any 1928, sota la dictadura militar de Primo de Rivera.

Durant la Guerra Civil Espanyola s'exilià a França i les seves propietats foren col·lectivitzades. Varen ser recuperades l'any 1939 i l'activitat de la fàbrica va ser restablerta fins que va tancar l'any 1973.

Fou una persona de fortes conviccions religioses i sempre defensà que l'Església havia d'estar al costat del poble i amb el poble. Contribuí generosament a la reconstrucció de temples, a obres de caràcter benèfic i ajudà a moltes activitats culturals.

Creà i mantingué una escola-llar a Roda de Ter i a l'Hospitalet, subvencionà la Creu Roja, col·laborà en la construcció del nou temple parroquial de Santa Eulàlia de Mérida i va fer construir pel seu compte (sobre un solar cedit pel municipi)[3][4] l'escola que porta el seu nom, de la qual feu donació al Bisbat de Barcelona i que es va inaugurar el curs 1957-58.

A l'antic edifici on hi havia la fàbrica ara hi ha un centre cultural i biblioteca amb el seu nom i hi té la seu el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. [5]

L'any 1954, l'Ajuntament de l'Hospitalet la nomenà filla adoptiva.[3] [5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Tecla Sala i Miralpeix». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 març 2023].
  2. 2,0 2,1 Albertí, Elisenda. Decidides. Set dones contra corrent. Barcelona: Albertí, 2017, p. 165 a 177. ISBN 9787246157484. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cuñtura Popular, 1994, p. 484 a 491. ISBN 84-604-9519-1. 
  4. «Escola Tecla Sala: 50 anys de lliçons a l'H», 24-11-2008. [Consulta: 9 març 2023].
  5. «Catalanes que han fet història. Tecla Sala i Miralpeix», Juliol 2009. [Consulta: 9 març 2023].