Tecnologia aplicada a les malalties oculars
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Com a prevenció de la pèrdua i deteriorament de la visió ocular, els investigadors han descobert alguns mecanismes relacionats amb el progrés tecnològic.
Algunes d'aquestes tècniques s'apliquen directament a l'ull danyat; altres, en canvi, s'utilitzen de forma externa. Les dues repercuteixen en la millora dels problemes relacionats amb la vista.
Procediments interns[modifica]
Impressions 3D de pròtesis oculars[modifica]
Les pròtesis en 3D, que substitueixen materials com el vidre o l'acrílic, suposen un avanç en diversos aspectes: l'econòmic, ja que les impressions 3D abarateixen el preu d'aquests productes; la precisió amb què resolen el problema ocular; i la millora de l'aparença estètica resultant després de la implantació.[1]
Glaucoma tractat amb diamants[modifica]
El procediment consisteix a utilitzar a manera de lent de contacte diamants diminuts com a dosificadors programats per a alliberar la medicació adequada per a cada pacient amb problemes de glaucoma.[1]
Implant de córnea[modifica]
El procediment consisteix a implantar anells corneals en la part externa de l'ull, de manera que equivalen a les ulleres de prop i lluny.[1]
Implant per detectar la pressió del glaucoma[modifica]
S'està estudiant a la Universitat de Washington l'ús de sensors electrònics instal·lats en els ulls per a mesurar la seva pressió, equivalents a les revisions oftalmològiques. La informació s'enviaria al centre mèdic a través del mòbil.[1]
Injeccions amb gotes oculars[modifica]
S'està estudiant a la Universitat Geòrgia Tech l'ús de xeringues acabades en minúscules agulles per a dispensar medicació en els punts de l'ull que presentin dificultats de visió. Podrien utilitzar-se en problemes relacionats amb el glaucoma o la còrnia.[1]
Procediments externs[modifica]
La tecnologia també ha dissenyat productes que s'apliquen a diferents dispositius i no als ulls.
Mecanismes adosats a les ulleres[modifica]
Són dispositius que es col·loquen en la vareta de les ulleres i transmeten informació auditiva en temps real a les persones amb deficiències oculars. Aquests artefactes poden llegir textos o reconèixer cares i productes. Funcionen de manera autònoma, sense connexió a internet i s'activen a través d'un gest manual. És el cas d'OrCam MyEye.[2]
Apps instal·lades en els mòbils i ordinadors[modifica]
Aquestes aplicacions tenen com a missió disminuir la fatiga dels músculs oculars i eliminar l'excés de llum blava, tots dos factors són elements provocats per l'abús d'exposició de l'ull a les pantalles dels ordinadors. Algunes d'aquestes Apps són Twilight, Filtre Llum Blava, EasyEyes, Velis Acte Brightness i Lux Lite. Un ús similar tindria el programa F.lux per a Windows, Mac i Linux.[3]
Hi ha altres aplicacions amb les quals l'usuari es realitza un examen de l'ull, amb ajuda d'una petita lent accessòria, i que són equivalents a una visita oftalmològica. Es tracta de Peek o D-eye. També es troben ja en el mercat Apps que fotografien l'objecte i l'usuari rep la informació de forma auditiva, com TapTapSee o VizWiz.[1]
Lents de contacte dissenyades per atenuar la fatiga de l'ull[modifica]
El seu disseny corbat permet disminuir l'esforç que ha de realitzar l'usuari per a enfocar la pantalla de l'ordinador. A més aquestes lents mantenen la humitat ocular, la qual cosa evita la sequedat de l'ull. Un exemple el trobem en les Biofinity Energys.[3]
Ulleres per relaxar els ulls[modifica]
Existeixen ja algunes lents dissenyades per a relaxar i refrescar els ulls després d'haver utilitzat lents de contacte durant el dia. L'ús d'aquestes ulleres permet continuar exposant la vista a les pantalles d'ordinadors i mòbils una vegada s'extreuen les lents de contacte. Un exemple el tenim en Zeiss EnergizeMe.[3]
Inteligencia artificial[modifica]
La màquina és capaç de diagnosticar, amb major precisió que un especialista en oftalmologia, malalties relacionades amb el glaucoma, retinopatia diabètica i degeneració macular, gràcies als escàners i a un conjunt d'algorismes. Aquests estudis estan sent realitzats per DeepMind (Google).[4][5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Makar, A. B.; McMartin, K. E.; Palese, M.; Tephly, T. R. «Formate assay in body fluids: application in methanol poisoning». Biochemical Medicine, 13, 2, 1975-6, pàg. 117–126. ISSN: 0006-2944. PMID: 1.
- ↑ Bose, K. S.; Sarma, R. H. «Delineation of the intimate details of the backbone conformation of pyridine nucleotide coenzymes in aqueous solution». Biochemical and Biophysical Research Communications, 66, 4, 27-10-1975, pàg. 1173–1179. ISSN: 1090-2104. PMID: 2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Smith, R. J.; Bryant, R. G. «Metal substitutions incarbonic anhydrase: a halide ion probe study». Biochemical and Biophysical Research Communications, 66, 4, 27-10-1975, pàg. 1281–1286. ISSN: 0006-291X. PMID: 3.
- ↑ «Inteligencia Artificial para curar problemas oculares» (en castellà), 07-02-2018. [Consulta: 8 desembre 2018].
- ↑ EC, Redacción. «Salud | Crean herramienta que utiliza Inteligencia Artificial para detectar enfermedades oculares y neumonía» (en castellà), 22-02-2018. [Consulta: 8 desembre 2018].