Telecomandament
El telecomandament o telecontrol consisteix en l'enviament d'indicacions a distància mitjançant un enllaç de transmissió (per exemple, a través de cables, ràdio, adreça IP…), emprant ordres enviades per controlar un sistema o sistemes remots que no estan directament connectats al lloc des d'on s'envia el telecomandament. La paraula ve de dues arrels tele = distància (grec), i commandament = encomanar/comandar (llatí). Els sistemes que necessiten mesurament remot i report d'informació d'interès per al dissenyador del sistema o l'operador han d'emprar la contrapartida del telecomandament, la telemesura. El telecomandament es pot fer en temps real o no depenent de les circumstàncies, com era el cas del Marsokhod.[1]
Exemples[modifica]
- Guiatge a distància d'armes o míssils.
- El control d'un satèl·lit des d'una estació terrestre.
- El control dels telescopis de La Sagra des de l'OAM.[2]
- Fer volar un avió controlat per ràdio.
- Control des del sofà de: un televisor, l'aire condicionat, els llums, les finestres, etc.
Transmissió i recepció d'ordres[modifica]
- Emissió:Perquè un telecomandament (TC) sigui eficaç, ha de ser empaquetat en un format preestablert (que pot seguir una estructura estàndard), i s'ha de modular sobre una ona portadora que després es transmet amb la potència adequada per al sistema remot.
- Recepció:El sistema de control remot ha de descodificar el senyal digital de la portadora, llavors decodificar el telecomandament (TC), i executar-lo. La transmissió de l'ona portadora pot ser per ultrasons, per mitjans electromagnètics per infrarojos per cable o per qualsevol altre mitjà.
Temps real[modifica]
No sempre el telecomandament es pot fer en temps real, com és el cas d'una sonda espacial. Per exemple, els astromòbils Lunokhod 1 i Lunokhod 2 tenien "telecomandament",[3] en canvi, els astromòbils que aterren en cossos celestes llunyans de la Terra - tal com els astromòbils exploradors del planeta Mart - no poden ser controlats remotament en temps real perquè tot i que els senyals de ràdio viatgen a la velocitat de la llum triguen massa temps a arribar al seu destí per aconseguir comunicacions d'aquest tipus. Tanmateix, aquests robots són capaços d'operar de manera autònoma però amb un control en temps diferit des de la terra.
Noves aplicacions de telecomandament[modifica]
Sovint, alguns dels nous petits avions i helicòpters a control remot estan incorrectament anunciats com dispositius de ràdio control (vegeu emissora de control remot), ja que estan controlats mitjançant transmissió infraroja o guiatge electromagnètic. Però en canvi sí que es poden incloure ambdós sistemes dins de l'apartat de telecomandament, com també s'hi poden incloure els que funcionen via cable o mitjançant una adreça IP[4] d'una xarxa privada (vegeu Parrot AR.Drone) o fins i tot d'internet.[5]
Xifratge[modifica]
Per evitar l'accés no autoritzat al sistema remot, es pot emprar algun tipus de xifratge o un secret de clau compartida.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Советский грунт с Марса Arxivat 2012-03-04 a Wayback Machine. (rus)
- ↑ Guia sobre l'asteroide 2012 DA14
- ↑ «Luna - Exploring the Moon» (en anglès). www.zarya.info. Arxivat de l'original el 2011-05-15. [Consulta: 26 novembre 2011].
- ↑ How to extend ar drone wifi range using wifi router, 2012.08.02. Arxivat 2011-11-03 a Wayback Machine.
- ↑ AR.Drone coming to Android, gets new multiplayer games, 2010.06.08.