Mira com queda l'invent edl friqui Macroniense: Usuari:Amadalvarez/traduccions automàtiques.
No entenc que digui que la llengua és només francès i que el "locutor" és el Macron. Llevat que no sigui "la roda de premsa" ,sinó el "discurs de Macron". També trobo a faltar una imatge.
No mostro el Subjecte representat (P180) però ho podria afegir. Que en penses?
Lo bo que té aquesta idea és poder fer una anàlisi de temes tractats, freqüència, etc. dels continguts dels discursos dels polítics.
Hola! M'ha flipat aquest usuari! És brutal com està documentant totes les rodes de premsa! T'imagines fer-ho pel govern català? Déu meu...
He trobat aquesta foto però sembla feta un mes abans.
Jo crec que peca de macron-centrisme i per això el locutor i la llengua. Ho he canviat, ja que la instància és "roda de premsa" i no "discurs en una roda de premsa". Quant a afegir el subjecte representat, tinc dubtes. Ara pot quedar graciós perquè fem una prova, però en un article pot quedar llarguíssim. No ho sé...
No t'animaries a fer-ho pel govern català ?
Es podria plantejar a la facultat com una funció continua dels estudiants. Així ells s'entrenen, mentre carreguen una base de dades
L'estructura podria ser amb les rodes de premsa de la consellera-portaveu que es fan els dimarts? I encara més: això es podria també fer amb els discursos de Nadal del president o del rei, oi? Així es podria fer una traçabilitat dels temes tractats al llarg dels anys :)
exactament. Bé jo diria "roda premsa consell govern i/o president", perquè són els dos nivells més alts (no sempre més bons) de comunicació.
Aquí el tema important és aconseguir la continuïtat d'alimentació sense que això costi un sou. Per això deia lo d'implicar unis. Però bé, tu ets el professional del sector.
Certament, és una feina repetitiva que implica hores de seguiment de vídeos. I a la carrera no vam mirar cap roda de premsa, encara que sembli mentida. Hi dono voltes.
quan era més jove vaig tenir relació amb el món audiovisual i hi havia una professió que feia minutatge de vídeos. La tasca era mecànica en quan a determinar en quin minut calia posar una mark (canvi de tema, canvi d'orador, frase destacada, imatge destacada, etc...) ara bé, el valor professional dels que feien això era la seva capacitat per encertar amb el tag que li havia de posar per a que posteriorment fos explotable el track específic.
Suposo que ara deu haver tecnologies que milloren aquesta artesania, però saber etiquetar hauria de ser assignatura obligatòria, ja que el que comporta és desenvolupar criteri i capacitat de classificar de forma comprensible i accessible.
Lamento això que dius de que no mirar rodes de premsa a la uni.
