No queda res del temple, una de les set meravelles del món. Fou construït pel rei Cres per subscripció popular al mateix lloc on hi havia hagut un altre temple que havia estat destruït al segle VII aC.
He vist amb els meus ulls la muralla de la dolça Babilònia, que és una calçada per als carruatges, i l'estàtua de Zeus dels alfeus, i els jardins penjants, i el colós del Sol, i l'enorme obra de les altes piràmides, i la vasta tomba de Mausol; però quan vaig veure la casa d'Artemisa, allà enfilada als núvols, els altres marbres van perdre la seva brillantor, i vaig dir: enlloc més que des de l'Olimp, el Sol mai ha semblat tan gran.
»
— Antípater de Sidó Antología griega (IX.58)
La major part de la descripció del temple d'Àrtemis prové de Plini el Vell. Plini descriu un temple de 377 peus (115 metres) de llarg i 180 peus (55 metres) d'ample, fet enterament de marbre. Tenia 127 columnes d'estil jònic antic de 60 peus (uns vint metres) d'alçada, estriades en aresta viva, a la manera dòrica.
El temple fou destruït per un pastor, Herostrat d'Efes, que l'incendià per ser recordat, segons indica la llegenda, el mateix dia del naixement d'Alexandre El Gran.
