Temples megalítics de Malta

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaTemples megalítics de Malta
Imatge
TipusConjunt d'edificis i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMġarr (Malta) Modifica el valor a Wikidata
 36° 02′ 57″ N, 14° 16′ 10″ E / 36.0492°N,14.2694°E / 36.0492; 14.2694Coord.: 36° 02′ 57″ N, 14° 16′ 10″ E / 36.0492°N,14.2694°E / 36.0492; 14.2694
Format per
Dades i xifres
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1980 (4a Sessió), Criteris PH: (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador132ter
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Ġgantija
Data1980 (4a Sessió)
Extensions d'un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO1992, 2015 Modifica el valor a Wikidata
Identificador132ter-001
Patrimoni de Malta, classe A
Ġgantija

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Ħaġar Qim
Data1980 (4a Sessió)
Extensions d'un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO1992, 2015 Modifica el valor a Wikidata
Identificador132ter-002
Patrimoni de Malta, classe A
Ħaġar Qim

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Mnajdra
Data1980 (4a Sessió)
Identificador132ter-003
Patrimoni de Malta, classe A
Mnajdra

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Skorba
Data1980 (4a Sessió)
Identificador132ter-005

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Ta 'Ħaġrat
Data1980 (4a Sessió)
Extensions d'un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO1992, 2015 Modifica el valor a Wikidata
Identificador132ter-004

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
temples de Tarxien
Data1980 (4a Sessió)
Extensions d'un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO1992 Modifica el valor a Wikidata
Identificador132ter-006
Patrimoni de Malta, classe A
temples de Tarxien
Modifica el valor a Wikidata
Història
Períodeneolític Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació3600 aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució2500 aC Modifica el valor a Wikidata

Els temples megalítics de Malta constitueixen la manifestació d'una cultura megalítica singular que es va desenvolupar a les illes de Malta i Gozo entre els anys 5000 aC i 2500 aC i que s'ha vingut a anomenar l'edat dels temples. Són més antigues que les piràmides egípcies i constitueixen les construccions més antigues que es coneixen d'aquestes característiques al món.

L'ús que li van donar els pobladors als temples és encara desconegut. Les pràctiques religioses que consten de l'època són l'adoració a un tipus de dees molt comunes a tota la Mediterrània, com eren les de la fertilitat, i s'han trobat proves que es realitzaven en el seu interior alguns sacrificis rituals amb animals, així com s'han trobat figuretes de fang cuit amb figures que representen tant l'home com la dona.

La tècnica arquitectònica de l'època segueix resultant sorprenent per la seva grandària. Es construïen íntegrament en pedra, sobre una base en forma de trèvol i, quan n'hi havia diversos junts, es formava un mur comú per a tots.

Els més importants temples són:

Les raons per a tal desenvolupament es troben en el voluntari allunyament dels pobladors de l'època de la cultura del coure que es desenvolupava a la veïna Sicília i que els va permetre desenvolupar en la seva plenitud el treball amb la pedra. En general, els diferents temples es van conservar bé.

Patrimoni de la Humanitat[modifica]

En 1980, els temples de Ggantija, a Xaghra (Gozo), van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La declaració es va estendre el 1992 a altres temples a l'illa de Malta:

Bibliografia especialitzada[modifica]

  • Temi Zammit. The Prehistoric Tremps of Malta and Gozo PB, La Valleta, 1995.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temples megalítics de Malta