Tennantita-(Hg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralTennantita-(Hg)

Tennantita-(Hg) sobre realgar Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu₆(Cu₄Hg₂)As₄S₁₂S
Epònimmercuri i tennantita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera Lengenbach, Fäld, Binn, Districte de Goms, Valais, Suïssa
Classificació
Categoriasulfurs
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 10,455(7) Å
Grup puntual4 3m - hextetraedral
Grup espaciali4 3m
Colornegre
Lluïssormetàl·lica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2020-063 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2020
SímbolTnt-Hg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La tennantita-(Hg) és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al subgrup de la tennantita.

Característiques[modifica]

La tennantita-(Hg) és un sulfur de fórmula química Cu₆(Cu₄Hg₂)As₄S₁₂S. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020, sent publicada l'any 2021.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19919.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la pedrera Lengenbach, a la localitat de Binn, dins el districte de Goms (Valais, Suïssa). També ha estat descrita a Chandolin (també al cantó de Valais), a Vyšný Klátov (Regió de Košice, Eslovàquia), a Obermoschel (Renània-Palatinat, Alemanya) i al dipòsit d'or de Nibao (Guizhou, República Popular de la Xina).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tennantita-(Hg)
  1. «Tennantite-(Hg)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 març 2022].
  2. Biagioni, Cristian; Sejkora, Jiří; Raber, Thomas; Roth, Philippe; Moëlo, Yves; Dolníček, Zdenĕk; Pasero, Marco «Tennantite-(Hg), Cu 6 (Cu 4 Hg 2)As 4 S 13, a new tetrahedrite-group mineral from the Lengenbach quarry, Binn, Switzerland». Mineralogical Magazine, 85, 5, octubre 2021, pàg. 744–751. DOI: doi:10.1180/mgm.2021.59 [Consulta: 18 octubre 2022].