Teodemir (bisbe)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 847 (Gregorià) |
| Sepultura | Catedral de Santiago de Compostel·la |
| Bisbe d'Iria Flavia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere |
Teodemir (en gallec: Teodomiro; en llatí: Theodemirus) va ser bisbe de la diòcesi d'Iria Flavia a principis del segle ix, des de l'any 818 fins a la seva mort l'any 847.[1]
Va ser qui el va posar en coneixement de la cort d' Alfons II d'Astúries el descobriment del sepulcre de l'Apòstol Jaume.[2]
La data de la troballa no es pot determinar amb precisió [3] i és un tema controvertit tant per la doctrina catòlica com per la historiografia tradicional. La primera proposa els anys 814,[4] 820,[5][6] 829,[7][8][9] 830[10][11] i 835,[12] mentre que l'altra s'inclina per l'any 813.[13][14][15][16][17][18][19]
Segons la llegenda, el bisbe Teodemir va ser informat de la troballa a través de l'ermità Pelai, habitant de l'actual Solovio. Després de diversos dies de pregària i de dejuni, el bisbe va entrar a la farga i va trobar la tomba de pedra que guardava tres cossos, identificats com les restes mortals de l'apòstol Jaume i de dos dels seus deixebles, Teodor i Atanasi.[20][21]
Ho va comunicar al rei, que ràpidament va arribar des d'Oviedo per visitar el lloc.[10][22]
El 4 de setembre de 834, el monarca va oferir al bisbe la donació de tres milles al voltant de la tomba,[23][20] més tard duplicada a sis pel rei Ordoni I.[24] Per la importància de la troballa, el bisbe va traslladar la seu episcopal a Compostel·la.[25]
La làpida sepulcral del bisbe va ser trobada durant les excavacions realitzades per Chamoso Lamas al soterrani de la catedral de Santiago de Compostel·la, prop de la suposada tomba de l'apòstol. A la làpida, descoberta el 17 de setembre de 1955[20] es registra la data de la seva mort, el 20 d'octubre de 847.[26][27]
Referències[modifica]
- ↑ Monsalvo Antón. Historia de la España medieval. Universidad de Salamanca, 2018, p. 124. ISBN 978-84-1311-016-5.
- ↑ Fletcher, R.A. (1984) Saint James's catapult : the life and times of Diego Gelmírez of Santiago de Compostela. Clarendon Press: Oxford. isbn=978-0198225812
- ↑ Fletcher. A vida e o tempo de Diego Xelmírez. Ed. Galaxia, 1993, p. 78. ISBN 84-7154-862-3.
- ↑ Flórez. España Sagrada. 19, 1765, p. 67.
- ↑ López Alsina. La ciudad de Santiago en la alta edad media, Santiago de Compostela. 28. Centro de Estudios Jacobeos. Museo Nacional de las Peregrinaciones, 1988, p. 110.
- ↑ Sánchez Sánchez, Xosé M. Annuarium Sancti Iacobi, 1, 2012, pàg. 361-370. ISSN: 2255-5161.
- ↑ Vidal. La historia secreta de la iglesia. ESB, 2014. ISBN 978-84-9019-772-1.
- ↑ Barreiro Rivas, Xosé Luís Grial Revista Galega de Cultura, XLII, 161, Xaneiro- Febreiro-Marzo 2004, pàg. 36.
- ↑ Mauro. Historia del Apóstol de Iesvs Christo Sanctiago Zebedeo patron y capitán general de las Españas, 1610.
- ↑ 10,0 10,1 Portela Silva. Historia da Cidade de Santiago de Compostela. Concello de Santiago, 2003, p. 124. ISBN 84-9750-140-3.
- ↑ Díaz y Díaz. Escritos Jacobeos. Universidad de Santiago de Compostela, 2010, p. 152. ISBN 978-84-9887-459-4.
- ↑ Ojea. Historia del Glorioso Ápostol Santiago, patrón de España.
- ↑ Pena López. A Arte. Ed. Galaxia, 1992, p. 77 (Biblioteca Básica da Cultura Galega). ISBN 84-7154-761-9.
- ↑ Sánchez y Casado. Prontuario de Historia de España, 1896, p. 90.
- ↑ González López. Grandeza e decadencia do Reino de Galicia. Ed. Galaxia, 1978, p. 118. ISBN 84-7154-303-6.
- ↑ Elías de Tejada; Pércopo. El Reino de Galicia hasta 1700. Ed. Galaxia, 1966, p. 56.
- ↑ López Ferreiro. Historia de la Santa A.M. Iglesia de Santiago de Compostela. 2, 1899, p. 19.
- ↑ Carriedo Tejedo. Relaciones ultrapirenaicas de la Provincia «Gallaeciae» (714-1074): Roma y el «Locus Apostollicus»», Rudesindus. Miscelanea de arte e cultura, 2009, p. 55.
- ↑ Armesto. Galicia Feudal. Ed. Galaxia, 1969, p. 40. ISBN 9788471541871.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Singul. Historia cultural do Camiño de Santiago. Ed. Galaxia, 1999, p. 33. ISBN 84-8288-274-0.
- ↑ De la Iglesia González. Estudios Arqueológicos. CSIC, 2008, p. 238. ISBN 978-84-00-08621-3.
- ↑ Casas. Historia y Arte en las catedrales de España, 2013. ISBN 9788468632018.
- ↑ Álvarez Palenzuela. Historia de España de la Edad Media. Ariel, 2002. ISBN 978-84-344-6668-5.
- ↑ Rey Olleros. Reminiscencias del culto al Apóstol Santiago. Universidade de Santiago de Compostela, 2010, p. 14. ISBN 9788498873078.
- ↑ Almazán. Seis ensaios sobre o Camiño de Santiago. Ed. Galaxia, 1992, p. 69. ISBN 84-7154-825-9.
- ↑ Fraguas. Romaría e Santuarios. Ed. Galaxia, 1989. ISBN 84-7154-602-7.
- ↑ Bernárdez Unha historia de arte galega. Ed. Laiovento, 2023. ISBN 978-84-8487-618-2.