Teoria de la gravetat de l'arc de Sant Martí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La teoria de gravetat de l'arc de Sant Martí suggereix que la gravetat afecta longituds d'ona diferents de la mateixa manera que un prisma afecta la llum.

La teoria de la gravetat de l'arc de Sant Martí (o "l'arc de Sant Martí de la gravetat") és una teoria que proposa que la gravetat afecta les longituds d'ona diferents de la mateixa manera que un prisma divideix la llum blanca en l'arc de Sant Martí. Aquest fenomen seria imperceptible en àrees de relativa gravetat baixa, com la Terra, però seria significatiu en àrees d'extremada gravetat alta, com un forat negre. També peten refutar que l'univers va tenir un principi o Big Bang, ja que la teoria del Big Bang demana que totes les longituds d'ona han de ser impactades per la gravetat amb la mateixa intensitat. La teoria va ser proposada el 2003 pels físics Lee Smolin i João Magueijo, i van reclamar ser el pont entre la relativitat general i la mecànica quàntica. Els científics actualment estan intentant detectar la gravetat de arc de sant Martí al Gran Col·lisionador d'Hadrons.

Vegeu també[modifica]