Vés al contingut

Teoria del tot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts i que podria les quatre interaccions fonamentals: forta, dèbil, electromagnetisme i gravitació.[1] De moment solament s'ha aconseguit arribar a la teoria de la gran unificació, que uneix tres de les quatre forces fonamentals (totes menys la gravetat). El diagrama general dels passos per assolir la unificació completa és:

 
 
 
 
Teoria del tot
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gravetat quàntica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Curvatura de l'espai
 
 
 
 
Força electronuclear (Teoria general unificada)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cosmologia del model estàndard
 
 
 
Model estàndard de les partícules físiques
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Força nuclear forta
SU(3)
 
 
 
 
 
Força electrofeble
SU(2) x U(1)Y
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Força feble
SU(2)
 
 
 
 
Electromagnetisme
U(1)EM
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Electricitat
 
 
 
 
Magnetisme
 
 
 
 

Inicialment el terme "teoria del tot" s'usava de forma irònica per a referir-se a diverses teories sobregeneralitzades però es va acabar acceptant entre la comunitat científica. Altres expressions , no del tot sinònimes, emprades per a referir-se al mateix concepte són teoria unificada, gran teoria unificada, teoria de camps unificada i teoria de camp unificat.

Va haver-hi nombroses teories del tot proposades per físics teòrics en el segle passat, però fins ara cap n'ha estat capaç de superar una prova experimental; han tingut tremendes dificultats perquè les seues teories tinguen resultats experimentals estables. El primer problema per a produir una teoria del tot és que les teories acceptades, com la mecànica quàntica i la relativitat general, són radicalment diferents en les descripcions de l'univers: les formes senzilles de combinar-les condueixen ràpidament a la «renormalització» del problema, en què la teoria no ens dona resultats finits per a dades quantitatives experimentals. Finalment, un nombre de físics no espera que la teoria del tot siga descoberta.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]