Terciàries Caputxines de la Sagrada Família
 Emblema de la congregació: la T i la C de Terciàries Caputxines | |
| Tipus | Congregació religiosa de germanes |
|---|---|
| Nom oficial | Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família |
| Nom oficial llatí | Hermanas Terciarias Capuchinas de la Sagrada Familia |
| Sigles | HTCSF |
| Altres noms | Terciàries Caputxines |
| Hàbit | Negre, amb vel negre i toca blanca |
| Objectiu | Educació de la joventut, especialment en situació marginal |
| Fundació | 11 de maig de 1885, Santuari de la Mare de Déu de Montiel (Benaguasil) per venerable Lluís d'Amigó i Ferrer |
| Aprovat per | Lleó XIII, en 6 de març de 1902 (aprovació diocesana en 11 de maig del 1885, per l'arquebisbe de València) |
| Regla | La del Tercer Orde Regular de Sant Francesc |
| Constitucions | 1885, per Lluís d'Amigó |
| Patrons | Sagrada Família i Mare de Déu dels Dolors |
| Branques i reformes | Agregada a l'Orde de Frares Menors Caputxins (15 de setembre de 1905); Moviment Laical Amigonià (2002), amb: Laics Amigonians, Joventut Amigoniana i Zagales Amigonianos |
| Fundacions destacades | Jinamar, La Línea, Madrid, Mairena del Aljarafe, San Juan Aznalfarache, Teruel, Madrid, Gijón, Colòmbia, Veneçuela, Xina, etc. |
| Fundacions a terres de parla catalana | València, Alacant, Altura (Alt Palància), Benaguasil, Massamagrell, Meliana, Nules, Rocafort, Sogorb, Sant Quirze del Vallès |
| Persones destacades | Rosario de Soano, Serafina de Ochovi, Francesca de Rafelbuol (màrtirs en 1936), Inés Arango |
| Lloc web | http://www.terciariascapuchinas.org |
Les Germanes Terceres Caputxines de la Sagrada Família són un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa femenina. Les germanes que en formen part, col·loquialment anomenades amigonianes, posposen al seu nom les sigles HTCFS.
Història
[modifica]Les Terceres Caputxines de la Sagrada Família tenen l'origen en una comunitat de dones del Tercer Orde Seglar de Sant Francesc que va instituir el caputxí Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934); en 1878, van començar a fer vida en comunitat al santuari de la Mare de Déu de Montiel de Benaguasil. L'arquebisbe de València concedí a la comunitat el nihil obstat l'11 de maig del 1885 i les germanes feren la seva professió solemne, inaugurant oficialment la congregació de Terceres Caputxines. El pare Amigó els donà la regla del Tercer Orde Regular de Sant Francesc i unes constitucions que va redactar ell mateix.
Poc després, les germanes treballaren activament en l'atenció als malalts d'una epidèmia de còlera a Massamagrell, poble natal del fundador: quatre de les germanes se n'encomanaren i moriren. El 6 de març de 1902, Lleó XIII aprovà la congregació, que fou agregada a l'Orde de Frares Menors Caputxins el 15 de setembre de 1905.
La congregació va anar creixent dintre Espanya i, a partir del segle xx, fora: el 8 de febrer de 1905, cinc germanes s'estableixen a Riohacha (Colòmbia); en 1927, a Veneçuela i en 1929 a la Xina.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Annuario Pontificio per l'anno 2007, Libreria Editrice Vaticana, Città del Vaticano, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9
Enllaços externs
[modifica]- Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'ensenyament
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al País Valencià
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XIX
- Congregacions del Tercer Orde de Sant Francesc
- Instituts religiosos femenins
- Orde dels Germans Menors Caputxins