Teresa Bonal Bastons
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1959  (64 anys)Palafrugell (Baix Empordà) |
| Dades personals | |
| Formació | Institut Frederic Martí i Carreras Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | mestra d'educació primària, periodista, funcionària, professora de català |
| Família | |
| Parents | Josep Bastons i Fàbrega (oncle) |
Teresa Bonal i Bastons (Palafrugell, Baix Empordà, 8 de setembre de 1959) és una mestra i publicista catalana.
És filla de Lluís Bonal i Salabert i Marta Bastons i Fàbrega, i la petita de quatre germans. Cursa estudis de primària a l'Escola Santa Teresa de Palafrugell, ara desapareguda, i a l'aleshores Acadèmia Sant Jordi. Després de fer els estudis de batxillerat al recent inaugurat Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell, se'n va cap a Barcelona a estudiar magisteri a l'Escola Universitària Blanquerna, on s'especialitza en Educació Primària i obté el títol de Mestra de Català. Més endavant també adquireix l'especialitat d'Infantil, aleshores anomenada preescolar. Oposita a magisteri en l'especialitat de filologia francesa i posteriorment es llicencia en Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona.
Després d'uns quants anys exercint a l'escola privada, s'estrena com a mestra a l'escola pública fent substitucions en diverses escoles del Vallès Occidental i el Barcelonès. Ja com a funcionària entre el 1983 i el 1989 treballa a l'Hospitalet del Llobregat, Badalona, Barcelona i Ciutat Badia. Són anys de grans canvis en el món de l'ensenyament que viu el repte d'haver d'introduir per primera vegada el català a l'escola i d'haver-se de fer càrrec d'un alumnat majoritàriament procedent de la immigració i amb greus dificultats socials i econòmiques.
L'any 1989 torna a Palafrugell on continua exercint de mestra, primer en una escola rural unitària a Palau-sator, i després ja definitivament a l'Escola Josep Barceló i Matas de Palafrugell fins a l'any de la seva jubilació el 2019. Dins d'aquesta escola, forma part durant anys de l'equip directiu com a cap d'estudis (1999-2012) i, entre altres coses, en coordina la revista La Xerraire entre el 2006 i el 2012.
A banda de la seva tasca docent, des de fa anys participa activament en la vida cultural de la vila de Palafrugell tot col·laborant en diverses revistes i publicacions locals. Entre el 2002 i el 2011 fa de col·laboradora assídua a la Revista de Palafrugell, de la qual n'és secretària entre el 2002 i el 2005. D'aquesta etapa de la revista, en parla el seu director del 2002 al 2007, Paulí Martí, a l'article «Moments de canvi» dins un monogràfic sobre la revista titulat Revista de Palafrugell 1962-2012, editat per l'Associació Cultural Pou d'en Bonet a l'abril de 2012.[1] Paulí Martí en destaca la seva eficiència com a secretària, sempre cercant el consens i la seva aportació de noves incorporacions.[1]
L'abril de 2006 Teresa Bonal col·labora també, juntament amb d'altres autors locals, en el llibre El paisatge de Jordi Turró i Paco Dalmau de la col·lecció Àlbum de records d'Edicions Baix Empordà.[2] Es tracta d'un intent de recollir la història recent de la vila a través d'imatges gràfiques, en aquest cas més de 200 postals que van de principi del segle xx fins al 1965.[3]
Entre els anys 2006 i 2008, forma part del consell de redacció del volum anual Crònica d'un any que edita també Edicions del Baix Empordà, i és coautora amb Oriol Oller del volum Josep Bastons. Taller de l'havanera[4][5] Es tracta d'una biografia de Josep Bastons, oncle de Teresa Bonal, compositor i cantant de Palafrugell considerat un dels pares de l'havanera i de la Cantada de Calella de Palafrugell. Des de l'any 2004 fins a l'actualitat, col·labora assíduament, conjuntament amb Núria Sàbat, a la revista Gavarres, dedicada a divulgar el patrimoni del massís de les Gavarres.[6][7] Teresa Bonal s'hi estrena al volum 5 de la primavera-estiu del 2004 on publica, conjuntament amb Núria Sàbat, el perfil de «Josep Cofan. Factor de tren».[8] També ha col·laborat en d'altres revistes, com ara Vèlit. Revista de tot l'Empordà, ja desapareguda, i Descobrir Catalunya.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Martí, Paulí. «Moments de canvi». A: Revista de Palafrugell, 1962-2012.. [Palafrugell]: Associació Cultural Pou d'en Bonet, 2012. ISBN 978-84-615-8143-6.
- ↑ Jordi Turró i Anguila. Àlbum de records. Palafrugell: Baix Empordà, 2006, p. 209 (Volum 1 d'Àlbum de records). ISBN 84-87501-40-0.
- ↑ Cervià, Yolanda «Àlbum de records, la nova col·lecció d'Edicions Baix Empordà». Revista de Palafrugell, abril 2006.
- ↑ «Es presenta la biografia de Bastons». Crònica d'un any 2011.
- ↑ Bonal, Teresa; Oller, Oriol «Josep Bastons. Taller de l'havanera». Revista de Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell, 2011 [Consulta: 4 setembre 2022].
- ↑ Bonal, Teresa; Sàbal, Núria «Tres campaners de Palafrugell». Gavarrres, 14, desembre 2008.
- ↑ «Can Grau, de Palafrugell». Gavarres, 34, desembre 2018, pàg. 82-84.
- ↑ «Josep Cofan, factor de tren». Gavarres, primavera estiu 2004, pàg. 28-29.
- ↑ «Empordà medieval: els pobles que han conservat l'essència. Recorregut per les festes i fires medievals de l'Empordà». Descobrir, abril 2008. [Consulta: 7 febrer 2023].
- ↑ Camps i Linnell, Jordi «‘Descobrir Catalunya' recorre les Gavarres i reivindica el que ofereixen». El Punt Avui, 05-03-2014.
Enllaços externs[modifica]
- La Xerraire, premsa digitalitzada de l'Arxiu Municipal de Palafrugell[Enllaç no actiu]
- Bruguera, Jordi. «Josep Bastons. Taller de l'havanera». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 7 febrer 2023].