Territ variant
Calidris alpina  | |
|---|---|
 Exemplar adult | |
 Territs variants fotografiats al comtat d'Essex (Anglaterra). | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,36 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22693427 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Calidris |
| Espècie | Calidris alpina (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Tringa alpina |
| Sinònims | |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
El territ variant o passa-rius a les Balears (Calidris alpina) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes, l'espècie més comuna del gènere a Europa i un dels limícoles més abundants.
Morfologia[modifica]
- A l'estiu presenta les parts inferiors clapejades i amb una taca inferior negra característica. El dors és de color castany. A l'hivern desapareixen aquests colors, i l'ocell adquireix un plomatge gris vionat en el dors, coll i pit, i presenta el ventre blanc. En vol presenta una estreta franja alar blanca.
- El bec és relativament llarg i robust, i lleument corbat cap a baix.
- Fa 18 cm.
Subespècies[modifica]
Hàbitat[modifica]
Als Països Catalans arriba al mes d'agost i ocupa els ambients costaners i marins, platges, salines i salobrars. Molt de tant en tant, es veu a les planes interiors.
Distribució geogràfica[modifica]
A l'estiu viu a la meitat nord d'Europa i hiverna a la meitat meridional, especialment a les costes mediterrànies i a l'Àfrica del Nord. Al Delta de l'Ebre és molt abundant durant l'hivern, i és més rar i, fins i tot, escàs a la resta de les zones humides dels Països Catalans, entre les quals sobresurt l'albufera de El Fondo al País Valencià.[1]
Alimentació[modifica]
Menja insectes, mol·luscs, crustacis, cucs marins i, a voltes, herba o llavors.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 110-111. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 53. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs[modifica]
- Estudi de la població de territ variant al Principat de Catalunya. (català)
- «territ variant». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Informació sobre la població nord-americana d'aquest ocell. (anglès)
- Fotografies, hàbitat i dieta d'aquesta espècie animal. (anglès)
- Descripció i comportament social del territ variant. (francès)
- Enregistrament sonor del cant d'aquest ocell. (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- BirdLife International (2004). Territ variant. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 24 de maig del 2008 (en anglès).
