Tetera de Russell

La tetera de Russell és el nom que rep una analogia ideada per Bertrand Russell per explicar que la prova sobre l'existència de Déu ha de recaure en els creients, i no pas en els agnòstics. Planteja la possibilitat que, si ell afirmés que una tetera de mida minúscula, indetectable per mitjans convencionals, orbita entre la Terra i Mart, és a ell a qui pertocaria demostrar-ne l'existència, i no pas als qui en dubtessin, provar que no existeix.^[1] Aplica el mateix raonament a la religió:^[2] per molt que la tradició afirmi que existeix una divinitat no visible pels sentits, no n'hi ha prou per assegurar que és real, i els escèptics tenen dret a plantejar els seus dubtes i a exigir als creients que aportin més arguments.

Referències[modifica]

↑ Russell, Bertrand. «Is There a God? [1952]». A: The Collected Papers of Bertrand Russell, Vol. 11: Last Philosophical Testament, 1943–68. Routledge, 1952, p. 542–548. ISBN 9780415094092.
↑ «The Philosophical Case Against Literal Truth: Russell's Teapot». A: Christmas - Philosophy for Everyone : better than a lump of coal. Malden, Mass.: Wiley-Blackwell, 2010. ISBN 978-1-4443-3090-8.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tetera de Russell

[1] Russell, Bertrand. «Is There a God? [1952]». A: The Collected Papers of Bertrand Russell, Vol. 11: Last Philosophical Testament, 1943–68. Routledge, 1952, p. 542–548. ISBN 9780415094092.

[2] «The Philosophical Case Against Literal Truth: Russell's Teapot». A: Christmas - Philosophy for Everyone : better than a lump of coal. Malden, Mass.: Wiley-Blackwell, 2010. ISBN 978-1-4443-3090-8.

[1]

[2]