La tetera de Russell és el nom que rep una analogia ideada per Bertrand Russell per explicar que la prova sobre l'existència de Déu ha de recaure en els creients, i no pas en els agnòstics. Planteja la possibilitat que, si ell afirmés que una tetera de mida minúscula, indetectable per mitjans convencionals, orbita entre la Terra i Mart, és a ell a qui pertocaria demostrar-ne l'existència, i no pas als qui en dubtessin, provar que no existeix. Aplica el mateix raonament a la religió: per molt que la tradició afirmi que existeix una divinitat no visible pels sentits, no n'hi ha prou per assegurar que és real, i els escèptics tenen dret a plantejar els seus dubtes i a exigir als creients que aportin més arguments.
![The Greek word "atheoi" ("[those who are] without God") as it appears on the early 3rd-century Papyrus 46](/wiki/Fitxer:Ephesians_2,12_-_Greek_atheos.jpg)
