Tetraquark

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Tubs de flux de color (responsables del confinament dels quarks) produïts per quatre càrregues estàtiques de quarks i antiquarks, obtinguts càlculs teòrics de la QCD en reticle.[1]

En física de partícules, un tetraquark és un mesó exòtic format per un estat lligat de quatre quarks. Encara que a l'univers ordinari els quarks formen només estats lligats de 3-quarks (barions) i 2-quarks (mesons), en principi la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica, no prohibeix l'existència d'estats amb quatre o més quarks. Qualsevol estat tetraquark seria un exemple d'hadró exòtic fora de la classificació actual del model de quarks.

Existeixen diverses indicacions experimentals de tetraquarks, contenint quarks encant i bellesa (vegeu a sota), però la seva existència no ha estat provada car les dades no exclouen la possibilitat que es tractin d'estats moleculars de dos mesons.

Història[modifica]

El 2003, una partícula temporalment anomenada X(3872) va ser proposta per l'experiment Belle al Japó com a candidata tetraquark, d'acord amb prediccions teòriques anteriors.[2][3] El nom 'X' indica que les seves propietats són provisionals. El número que segueix a la 'X' és la massa de la partícula en unitats de GeV/c2.

El 2004, l'estat DsJ(2632), observat per l'experiment SELEX al laboratori Fermilab, va ser suggerit com a possible tetraquark.

El 2007, Belle va anunciar l'observació de l'estat Z(4430), un candidat tetraquark encant-antiencant-baix-dalt. El 2014, l'experiment LHCb al Gran Col·lisionador d'Hadrons va confirmar aquesta ressonància amb una significació estadística de 13.9σ.[4][5] Igualment, hi ha indicacions que l'estat Y(4660), també descobert per Belle el 2007, podria ser un tetraquark.[6]

El 2009, Fermilab va anunciar un nou candidat tetraquark en la partícula temporalment anomenada Y(4140).[7]

El 2013, dos grups independents van anunciar l'observació del Zc(3900).[8][9]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. N. Cardoso, M. Cardoso, and P. Bicudo «Colour Fields Computed in SU(3) Lattice QCD for the Static Tetraquark System». Physical Review D, vol. 84, 5, 2011, pàg. 054508. arXiv: 1107.1355. DOI: 10.1103/PhysRevD.84.054508.
  2. D. Harris. «The charming case of X(3872)». Symmetry Magazine, 13-04-2008. [Consulta: 17 desembre 2009].
  3. L. Maiani, F. Piccinini, V. Riquer and A.D. Polosa «Diquark-antidiquarks with hidden or open charm and the nature of X(3872)». Physical Review D, vol. 71, 2005, pàg. 014028. arXiv: hep-ph/0412098. Bibcode: 2005PhRvD..71a4028M. DOI: 10.1103/PhysRevD.71.014028.
  4. «LHCb confirms existence of exotic hadrons».
  5. LHCb collaboration. Observation of the resonant character of the Z(4430)− state, 2014. 
  6. G. Cotugno, R. Faccini, A.D. Polosa and C. Sabelli «Charmed Baryonium». Physical Review Letters, vol. 104, 13, 2010, pàg. 132005. arXiv: 0911.2178. Bibcode: 2010PhRvL.104m2005C. DOI: 10.1103/PhysRevLett.104.132005.
  7. Anne Minard. «New Particle Throws Monkeywrench in Particle Physics». Universetoday.com, 18-03-2009. [Consulta: 12 abril 2014].
  8. «Physics - New Particle Hints at Four-Quark Matter». Physics.aps.org, 17-06-2013. [Consulta: 12 abril 2014].
  9. Eric Swanson «Viewpoint: New Particle Hints at Four-Quark Matter». Physics, vol. 69, 6, 2013. Bibcode: 2013PhyOJ...6...69S. DOI: 10.1103/Physics.6.69.