Quark baix

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de partículaQuark avall
Classificació quark
Composició Partícula elemental
Estadística Fermiònica
Grup Quark
Generació Primera
Interaccions Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol d
Antipartícula Antiquark avall (d)
Massa 4.1-5,7 MeV/c2[1]
Desintegració en Estable o quark amunt + electró + antineutrí electrònic
Càrrega elèctrica13 e
Càrrega de color Blau, verd o vermell
Espín 12
Isoespín dèbil LH: −12, RH: 0
Hipercàrrega dèbil LH: 13, RH: −23
Número de partícula de Monte Carlo 1
Modifica dades a Wikidata

El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.[2] És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual està formada per quarks i leptons), que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de -1/3 de la càrrega elemental, un isoespín feble (isoespín en la força nuclear feble) de -1/2 i una aroma de -1/2. La seva massa podria estar entre 4 MeV/c2 i 8 MeV/c2, tot i que no es coneix del cert. La seva antipartícula és l'antiquark d.

El quark avall, d, i el quark amunt, u, són els dos quarks de primera generació, més estables que els altres i que es van mantenir més d'un segon després del big bang, tot i que sempre agrupats en hadrons, com per exemple protons o neutrons. Com els altres quarks, el quark d té càrrega de color: "vermella", "verda" o "blava"; i és sensible a la gravetat i a la força nuclear forta portada per gluons. En aquesta darrera, un intercanvi entre un quark u i un d no és rellevant. Per exemple, un protó està format per dos quarks u i un d, mentre que un neutró ho és per un u i dos d. Les masses del protó i del neutró són semblants, cosa que fa que es comportin de manera essencialment igual front a les forces nuclears fortes.[3]

La seva existència va ser postulada per primera vegada per Murray Gell-Mann i George Zweig l'any 1964, en desenvolupar el model de quarks, amb aleshores només tres d'aquests. El 1967, hom els va captar per primera vegada en experiments portats a terme al Centre de l'Accelerador Linear d'Stanford (en anglès, Stanford Linear Accelerator Center, SLAC), un laboratori de la Universitat de Stanford.

Referències[modifica]

  1. K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 8 agost 2011].
  2. Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000 ISBN 9788483013731 (català)
  3. Sobre el premi Nobel de Física 1999, de Domènec Espriu, a Els premis Nobel de l'any 1999: Cicle de conferències, Institut d'Estudis Catalans, 2003 ISBN 9788472835221 (català)