Antiquark estrany

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de partículaAntiquark estrany
Classificació Antiquark
Composició Partícula elemental
Estadística Fermiònica
Grup Antiquark
Generació Segona
Interaccions Forta, Feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol s
Partícula Quark estrany (s)
Antipartícula quark estrany
Descoberta 1968
Massa 95+5
−5
 MeV/c2
[1]
Desintegració en Antiquark amunt
Càrrega elèctrica +13 e
Càrrega de color Antiblau, antiverd o antivermell
Espín 12
Número de partícula de Monte Carlo -3
Modifica les dades a Wikidata

L'antiquark s (estrany), a vegades anomenat quark antiestrany o antiestrany és un antiquark de la segona generació. Com un antiquark d, però més massiu. És l'antipartícula del quark s, però amb nombres quàntics oposats, això vol dir que, si es troben, s'aniquilen mútuament en forma de radiació gamma.

Es considera que els mesons i barions tenen el valor positiu d'una unitat de sabor estranyesa (física) (S) per cada antiquark s que tenen, mentre que els quarks estranys aporten una unitat negativa. El 1977, Robert Jaffe va suggerir que es podien formar estats de quatre quarks (qsqs). Això seria una partícula amb antiquark s, però amb estranyesa 0.

Referències[modifica]