Mesó D

De Viquipèdia
Infotaula de partículaMesó D
Classificaciómesó, bosó i hadró Modifica el valor a Wikidata
Isoespín0,5 Modifica el valor a Wikidata

El mesó D és la partícula més lleugera que conté quaks c o quark encant.[1][2] Sovint s'estudien per investigar les interaccions febles. Abans del 1986, els mesons D que també contenen un quark s o quark estrany (Ds) s'anomenaven "mesons F".

Introducció[modifica]

Els mesons D van ser descoberts el 1976 al detector Mark I a l'accelerador linear de Stanford (en anglès, Stanford Linear Accelerator, SLAC), un laboratori de la Universitat de Stanford.

Com els mesons D són els mesons més lleugers que contenen un quark c (o el seu anti-quark), quan decauen han de canviar aquest quark per un altre quark d'una altra família. Aquest decaïment involucra un canvi en el nombre quàntic de l'estranyesa i per tant només es pot produir mitjançant la interacció feble. En aquestes desintegracions, el quark encant generalment canvia a un quark estrany mitjançant l'intercanvi d'una partícula W i per tant, els mesons D decauen preferentment en un Kaó o en un pió.[2]

Llistat de mesons D[modifica]

Mesons D
Nom de la partícula Símbol de la partícula Símbol de la antipartícula Quarks de valència [3] Massa en repòs (MeV/c²) I JPC S C B' Vida mitjana (s) Modes de decaïment més freqüents ( > 5 %)
Mesó D [4] 1.869,62±0,20 1/2 0 0 +1 0 (1,040±0,007)×10−12 Modes de decaïment de
Mesó D [5] 1.864,84±0,17 1/2 0 0 +1 0 (4,101±0,015)×10−13 Modes de decaïment de
Mesó D estrany [6] 1.968,47±0,33 0 0 +1 +1 0 (5,00±0,07)×10−13 Modes de decaïment de
Mesó D excitat [7] (2010) (2010) 2.010,27±0,17 1/2 1 0 +1 0 (6,9±1,9)×10−21[a] +
+
Mesó D excitat [8] (2007) (2007) 2.006,97±0,19 1/2 1 0 +1 0 >3,1×10−22[a] +
+

[a] ^ El grup PDG reporta les amplades de les ressonàncies (Γ). Aquí se’n mostra la seva conversió τ = ħ/Γ.

Exemples de decaïment[modifica]



Referències[modifica]