Gravifotó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de partículaGravifotó
Classificació bosó i partícula hipotètica
Modifica dades a Wikidata

En física teòrica, un gravifotó (també conegut com a gravivector) és un bosó hipotètic que apareix com a excitació del tensor mètric del camp gravitacional en un espaitemps de dimensions més grans que quatre, com les descrites en les teories Kaluza–Klein. Tanmateix, les seves propietats físiques crucials són similars a les d'un fotó (massiu) car indueix una força vectorial, a voltes anomenada "cinquena força". El potencial electromagnètic emergeix d'una component extra del tensor mètric , on el valor 5 indica la cinquena dimensió addicional.[1]

En teories de gravetat amb supersimetria estesa (supergravetat estesa), el gravifotó és normalment un supercompany del gravitó que es comporta com un fotó i s'acobla fàcilment amb la força gravitacional.[2] A diferència del gravitó, tanmateix, pot proporcionar una força repulsiva (així com atractiva) i per tant, tècnicament, un tipus d'antigravetat. Sota circumstàncies especials en diversos models naturals, sovint provenint de les teories 5-dimensionals esmentades, pot cancel·lar l'atracció gravitacional en el límit estàtic.[3][4][5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Roy Maartens, "Brane-World Gravity", Living Rev. Relativity, 7, (2004), 7.
  2. Cosmas Zachos, "Extended Supergravity with a Gauged Central Charge", Caltech Ph.D. Thesis, (1979), [1]; "N=2 Supergravity Theory With A Gauged Central Charge", Phys Lett, B76, (1979), pp. 329-332. doi:10.1016/0370-2693(78)90799-2
  3. Joel Scherk, "Antigravity: A Crazy Idea?", Phys Lett, B88, (1979), pp. 265-267. doi:10.1016/0370-2693(79)90463-5
  4. David Pollard, "Antigravity and classical solutions of five-dimensional Kaluza-Klein theory", Jou Phys, A16, (1983), pp. 565-574, doi:10.1088/0305-4470/16/3/015.
  5. Fabbrichesi, M.; Roland, K. «Strong anti-gravity». Nuclear Physics B, 388, 2, 1992, pàg. 539. DOI: 10.1016/0550-3213(92)90626-M.