Quark estrany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quark estrany
Composició Partícula elemental
Estadística Fermiònica
Grup Quark
Generació Segona
Interaccions Forta, Feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol s
Antipartícula Antiquark estrany (s)
Teorització Murray Gell-Mann (1964)
George Zweig (1964)
Descoberta 1968
Massa 95+5
−5
 MeV/c2
[1]
Desintegració en Quark amunt
Càrrega elèctrica 13 e
Càrrega de color Blau, verd o vermell
Espín 12
Isospín dèbil LH: −12, RH: 0
Hipercàrrega dèbil LH: 13, RH: −23

El quark estrany, en anglès quark strange, o quark s, representat internacionalment pel símbol s, és un dels sis tipus o aromes de quark.[2] És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual està formada per quarks i leptons), que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de -1/3 de la càrrega elemental, un isospín feble (isospín a la força nuclear feble) de -1/2 i una aroma de -1/2. La seva massa és d'entre 80 MeV/c2 i 4.130 MeV/c2. Com tots els quarks, té càrrega de color i és sensible a la gravetat i a la força nuclear forta. La seva antipartícula és l'antiquark s, que té càrrega d'anticolor.

Va ser un dels tres primers quarks a ser postulat, amb els quarks u i d i amb la mateixa teoria de quarks. Ho va fer Murray Gell-Mann el 1964. El quark s pertany al grup de quarks de segona generació, i és més inestable que els de la primera (quarks u i d). La seva vida mitjana es considera que és curta, com la dels leptons de segona generació, però resulta molt difícil de mesurar a causa del seu confinament. Sí que se sap que els hadrons que forma es desintegren ràpidament.

Quan algun quark o antiquark s és present en un hadró, el dota d'un nombre quàntic anomenat "estranyesa", que ara es defineix com al nombre d'antiquarks s menys el nombre de quarks s, però que és un concepte que ja existia abans d'haver proposat la teoria de quarks i en particular el quark s. De fet, sembla que al començament aquest quark podria haver estat batejat com a quark al costat (en anglès, sideways, que comença per la lletra s igual que strange) i va passar a anomenar-se estrany més tard, quan hom el va incloure en el que aleshores es coneixia com a partícules estranyes, caracteritzades per tenir una vida mitjana estranyament més alta a la que cabria esperar.

Les primeres partícules estranyes (una partícula amb un quark estrany) descoberta, van ser els kaons, el 1947.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. Beringer et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2012. [Consulta: 30 novembre 2012].
  2. Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)