Quark estrany

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de partículaQuark estrany
Classificació quark
Composició Partícula elemental
Estadística Fermiònica
Grup Quark
Generació Segona
Interaccions Forta, Feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol s
Antipartícula Antiquark estrany (s)
Teorització Murray Gell-Mann (1964)
George Zweig (1964)
Descoberta 1968
Massa 95+5
−5
 MeV/c2
[1]
Desintegració en Quark amunt
Càrrega elèctrica13 e
Càrrega de color Blau, verd o vermell
Espín 12
Isoespín dèbil LH: −12, RH: 0
Hipercàrrega dèbil LH: 13, RH: −23
Número de partícula de Monte Carlo 3
Modifica les dades a Wikidata

El quark estrany, en anglès quark strange, o quark s, representat internacionalment pel símbol s, és un dels sis tipus o aromes de quark.[2] És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual està formada per quarks i leptons), que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de -1/3 de la càrrega elemental, un isoespín feble (isoespín a la força nuclear feble) de -1/2 i una aroma de -1/2. La seva massa és d'entre 80 MeV/c2 i 4.130 MeV/c2. Com tots els quarks, té càrrega de color i és sensible a la gravetat i a la força nuclear forta. La seva antipartícula és l'antiquark s, que té càrrega d'anticolor.

Va ser un dels tres primers quarks a ser postulat, amb els quarks u i d i amb la mateixa teoria de quarks. Ho va fer Murray Gell-Mann el 1964. El quark s pertany al grup de quarks de segona generació, i és més inestable que els de la primera (quarks u i d). La seva vida mitjana es considera que és curta, com la dels leptons de segona generació, però resulta molt difícil de mesurar a causa del seu confinament. Sí que se sap que els hadrons que forma es desintegren ràpidament.

Quan algun quark o antiquark s és present en un hadró, el dota d'un nombre quàntic anomenat "estranyesa", que ara es defineix com al nombre d'antiquarks s menys el nombre de quarks s, però que és un concepte que ja existia abans d'haver proposat la teoria de quarks i en particular el quark s. De fet, sembla que al començament aquest quark podria haver estat batejat com a quark al costat (en anglès, sideways, que comença per la lletra s igual que strange) i va passar a anomenar-se estrany més tard, quan hom el va incloure en el que aleshores es coneixia com a partícules estranyes, caracteritzades per tenir una vida mitjana estranyament més alta a la que cabria esperar.

Les primeres partícules estranyes (una partícula amb un quark estrany) descoberta, van ser els kaons, el 1947.

Referències[modifica]

  1. J. Beringer et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2012. [Consulta: 30 novembre 2012].
  2. Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)