Quark t

Quark t
	Una col·lisió amb quarks t implicats
Classificació	quark i partícula elemental
Composició	Partícula elemental
Estadística	Fermiònica
Grup	Quark
Generació	Tercera
Interaccions	Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol	t
Antipartícula	Antiquark t (t)
Teorització	Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa (1973)
Descoberta	Col·laboracions del CDF i DØ (1995)
Massa	172.9±1.5 GeV/c
Desintegració en	Quark fons (99,8%); quark estrany (0,17%); quark avall (0,007%)
Càrrega elèctrica	+2⁄3 e
Càrrega de color	Blau, verd o vermell
Espín	1⁄2
Cim	1
Isoespín dèbil	1⁄2 (levogir); 0 (dextrogir)
Hipercàrrega dèbil	1⁄3 (levogir); 4⁄3 (dextrogir)
Paritat	1
Supercompanya	stop squark (en)
Número de partícula de Monte Carlo	6

El quark t o quark veritat (del nom anglès top o truth) és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria. Igual que tots els altres quarks, el quark t és un fermió amb espín -¹⁄₂, i experimenta les quatre forces fonamentals: la gravetat, l'electromagnetisme, la interacció feble, i la interacció forta. Presenta amb una càrrega elèctrica de +²⁄₃ e,^[2] i és la partícula elemental més massiva mai observada (el bosó de Higgs, que podria ser gairebé tan massiu com el quark t, encara no ha estat observat experimentalment). Presenta una massa de 172,9±1,5 GeV/c²,^[1] que és aproximadament la mateixa massa que la de l'àtom de tungstè.

L'antipartícula del quark c és l'antiquark t, que només es diferencia perquè algunes de les seves propietats són d'igual magnitud però de signe oposat.

El quark t interacciona principalment mitjançant la força nuclear forta, però només pot desintegrar-se mitjançant la força nuclear feble. Gairebé de manera exclusiva, es desintegra en un bosó W i un quark b, però de vegades també pot desintegrar-se en un quark s, i en rares ocasions també en un quark d. El model estàndard de partícules prediu la seva vida mitjana en uns 5×10⁻²⁵ s.^[3]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Nakamura, K. «Quarks» (PDF) (en anglès). Particle Data Group. [Consulta: 31 octubre del 2011].
↑ S. Willenbrock. «The Standard Model and the Top Quark». A: H.B Prosper and B. Danilov (eds.). Techniques and Concepts of High-Energy Physics XII. 123. Kluwer Academic, 2003, p. 1–41 (NATO Science Series). ISBN 1402015909.
↑ A. Quadt «Top quark physics at hadron colliders». European Physical Journal C, 48, 3, 2006, pàg. 835–1000. Bibcode: 2006EPJC...48..835Q. DOI: 10.1140/epjc/s2006-02631-6.

Vegeu també[modifica]

Model de quarks.

[PDG2011-1] 1,0 ^1,1 Nakamura, K. «Quarks» (PDF) (en anglès). Particle Data Group. [Consulta: 31 octubre del 2011].

[Willenbrock-2] S. Willenbrock. «The Standard Model and the Top Quark». A: H.B Prosper and B. Danilov (eds.). Techniques and Concepts of High-Energy Physics XII. 123. Kluwer Academic, 2003, p. 1–41 (NATO Science Series). ISBN 1402015909.

[Quadt-3] A. Quadt «Top quark physics at hadron colliders». European Physical Journal C, 48, 3, 2006, pàg. 835–1000. Bibcode: 2006EPJC...48..835Q. DOI: 10.1140/epjc/s2006-02631-6.

[1]

[2]

[3]