Quark t
![]() Una col·lisió amb quarks t implicats | |
Classificació | quark i partícula elemental ![]() |
---|---|
Composició | Partícula elemental |
Estadística | Fermiònica |
Grup | Quark |
Generació | Tercera |
Interaccions | Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria |
Símbol | t |
Antipartícula | Antiquark t (t) |
Teorització | Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa (1973) |
Descoberta | Col·laboracions del CDF i DØ (1995) |
Massa | 172.9±1.5 GeV/c[1] |
Desintegració en | Quark fons (99,8%) quark estrany (0,17%) quark avall (0,007%) |
Càrrega elèctrica | +2⁄3 e |
Càrrega de color | Blau, verd o vermell |
Espín | 1⁄2 |
Cim | 1 |
Isoespín dèbil | 1⁄2 (levogir) 0 (dextrogir) |
Hipercàrrega dèbil | 1⁄3 (levogir) 4⁄3 (dextrogir) |
Paritat | 1 ![]() |
Supercompanya | stop squark (en) ![]() ![]() |
Número de partícula de Monte Carlo | 6 ![]() |
El quark t o quark veritat (del nom anglès top o truth) és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria. Igual que tots els altres quarks, el quark t és un fermió amb espín -1⁄2, i experimenta les quatre forces fonamentals: la gravetat, l'electromagnetisme, la interacció feble, i la interacció forta. Presenta amb una càrrega elèctrica de +2⁄3 e,[2] i és la partícula elemental més massiva mai observada (el bosó de Higgs, que podria ser gairebé tan massiu com el quark t, encara no ha estat observat experimentalment). Presenta una massa de 172,9±1,5 GeV/c²,[1] que és aproximadament la mateixa massa que la de l'àtom de tungstè.
L'antipartícula del quark c és l'antiquark t, que només es diferencia perquè algunes de les seves propietats són d'igual magnitud però de signe oposat.
El quark t interacciona principalment mitjançant la força nuclear forta, però només pot desintegrar-se mitjançant la força nuclear feble. Gairebé de manera exclusiva, es desintegra en un bosó W i un quark b, però de vegades també pot desintegrar-se en un quark s, i en rares ocasions també en un quark d. El model estàndard de partícules prediu la seva vida mitjana en uns 5×10−25 s.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Nakamura, K. «Quarks» (PDF) (en anglès). Particle Data Group. [Consulta: 31 octubre del 2011].
- ↑ S. Willenbrock. «The Standard Model and the Top Quark». A: H.B Prosper and B. Danilov (eds.). Techniques and Concepts of High-Energy Physics XII. 123. Kluwer Academic, 2003, p. 1–41 (NATO Science Series). ISBN 1402015909.
- ↑ A. Quadt «Top quark physics at hadron colliders». European Physical Journal C, 48, 3, 2006, pàg. 835–1000. Bibcode: 2006EPJC...48..835Q. DOI: 10.1140/epjc/s2006-02631-6.