Quark cim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quark cim
Col·lisió amb quarks cim
Una col·lisió amb quarks cim implicats
Composició Partícula elemental
Estadística Fermiònica
Grup Quark
Generació Tercera
Interaccions Forta, feble, electromagnètica, gravitatòria
Símbol t
Antipartícula Antiquark cim (t)
Teorització Makoto Kobayashi i Toshihide Maskawa (1973)
Descoberta Col·laboracions del CDF i (1995)
Massa 172.9±1.5 GeV/c[1]
Desintegració en Quark fons (99,8%)
quark estrany (0,17%)
quark avall (0,007%)
Càrrega elèctrica +23 e
Càrrega de color Blau, verd o vermell
Espín 12
Cim 1
Isospín dèbil 12 (levogir)
0 (dextrogir)
Hipercàrrega dèbil 13 (levogir)
43 (dextrogir)

El quark cim, quark veritat o quark t (del nom anglès top o truth) és un partícula elemental i un dels elements fonamental constitutius de la matèria. Igual que tots els altres quarks, el quark cim és un fermió amb espín -12, i experimenta les quatre forces fonamentals: la gravetat, l'electromagnetisme, la interacció feble, i la interacció forta. Presenta amb una càrrega elèctrica de +23  e,[2] i és la partícula elemental més massiva mai observada (el bosó de Higgs, que podria ser gairebé tan massiu com el quark cim, encara no ha estat observat experimentalment). Presenta una massa de 172,9±1,5 GeV/c2,[1] que és aproximadament la mateixa massa que la de l'àtom de tungstè.

L'antipartícula del quark encantat és l'antiquark cim que només es diferencia en què algunes de les seves propietats són d'igual magnitud però de signe oposat.

El quark cim interacciona principalment a través de la força nuclear forta, però només pot desintegrar-se a través de la força nuclear feble. Gairebé de manera exclusiva es desintegra en un bosó W i un quark fons, però de vegades també pot desintegrar-se en un quark estrany, i en rares ocasions també en un quark avall. El model estàndard de partícules prediu la seva vida mitjana en uns 5×10−25 s.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 2011-08-08].
  2. S. Willenbrock. «The Standard Model and the Top Quark». A: H.B Prosper and B. Danilov (eds.). Techniques and Concepts of High-Energy Physics XII. 123. Kluwer Academic, 2003, p. 1–41 (NATO Science Series). ISBN 1402015909. 
  3. A. Quadt. «Top quark physics at hadron colliders». European Physical Journal C, vol. 48, 3, 2006, pàg. 835–1000. Bibcode: 2006EPJC...48..835Q. DOI: 10.1140/epjc/s2006-02631-6.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]