Holó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

En física, un holó (nom provinent de la paraula anglesa 'hole', forat, amb el sufix -ó indicant una partícula; també conegut com a carregó) és un dels tres tipus de quasipartícules, juntament amb els espinons i els orbitons, formades a partir d'electrons en sòlids que pateixen un procés de separació espín-càrrega quan són confinats estretament a temperatures a prop delzero absolut.[1]

L'electró pot ser considerat teòricament com a un estat lligat de tres quasipartícules, amb l'espinó portant l'espín de l'electró, l'orbitó portant-hi el seuorbital atòmic i l'holó portant la seva càrrega, les quals, sota certes condicions extremes, poden esdevenir deconfinades i comportar-se com a partícules independents. Sent de la mateixa càrrega, els electrons es repel·leixen els uns als altres, així quan són confinats en un entorn extremadament estret, són forçats a modificar el seu comportament. Experimentalment s'ha observat que els electrons poden "saltar" un sobre l'altre mitjançant efecte túnel quàntic, i per tal de poder fer-ho es separen en dues partícules, anomenades espinons i holons.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Discovery About Behavior Of Building Block Of Nature Could Lead To Computer Revolution». ScienceDaily.com, 31-07-2009. [Consulta: 1 agost 2009].
  2. Jompol, Yodchay; Christopher J. B. Ford; J. P. Griffiths; I. Farrer; G. A. C. Jones «Probing Spin-Charge Separation in a Tomonaga-Luttinger Liquid». Science, 325, 5940, 31-07-2009, pàg. 597–601. arXiv: 1002.2782. Bibcode: 2009Sci...325..597J. DOI: 10.1126/science.1171769. PMID: 19644117 [Consulta: 1 agost 2009].