The Bouncing Souls

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióThe Bouncing Souls
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de rock Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987, New Brunswick Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1989 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficRise Records
Epitaph Records Modifica el valor a Wikidata
GènerePunk rock Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbouncingsouls.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1970814 Facebook: bouncingsouls Twitter (X): BouncingSoulsNJ Instagram: bouncingsoulsnj Youtube: UCKD_-0EgLEybUmD8ThnVK5Q Souncloud: bouncingsoulsofficial Spotify: 3mvTAjG7rcyk7DQzLwauzV iTunes: 2987342 Last fm: The+Bouncing+Souls Musicbrainz: 429d5f26-329c-41cc-bdff-17c29dbf1fb8 Songkick: 365563 Discogs: 253283 Allmusic: mn0000621101 Amazon Music: B000QJNT4Y Deezer: 1822 Modifica el valor a Wikidata

The Bouncing Souls és un grup estatunidenc de punk rock format New Brunswick el 1989.

Història[modifica]

Els quatre membres originals van créixer a Basking Ridge, Nova Jersey, i van tocar en altres bandes mentre assistien al Ridge High School. Van prendre la decisió de traslladar-se a una ciutat universitària com New Brunswick, la seu de la Universitat Rutgers, atès que New Brunswick tenia la reputació de donar suport a la música alternativa i hi havia músics que gaudien d'èxit professional. The Bouncing Souls no només es va convertir en un element fonamental de l'escena musical de New Brunswick, sinó que també va ajudar a altres grups a donar-se a conèixer. El nom de la banda és un derivat de les sabates Dr. Martens, concretament del seu eslògan publicitari with Bouncing Soles.[1][2][3]

El seu primer àlbum de llarga durada, The Good, The Bad & The Argyle va ser publicat el 1994 a Chunksaah Records, el seu propi segell. L'àlbum era una recopilació de diversos EP que el grup havia publicat anteriorment. Dos temes d'aquest disc, «Candy» i «What Boys Like» van servir com a homenatge a la nova onada dels anys 1980 i alhora van donar un cop d'humor a l'homofòbia. El seu següent àlbum, Maniacal Laughter, es va publicar el 1996 i va anar seguit d'una gira amb Youth Brigade que va cridar l'atenció d'Epitaph Records. The Bouncing Souls va signar amb Epitaph el 1997 i va llançar The Bouncing Souls el mateix any.[4][5]

La banda va presentar el seu dotzè àlbum d'estudi, Ten Stories High, el 24 de març de 2023, la primera vegada des de Simplicity (2016) que el grup va publicar un àlbum d'estudi de llarga durada amb material original.[6]

Cronologia[modifica]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

  • The Good, the Bad, and the Argyle (1994)
  • Maniacal Laughter (1996)
  • The Bouncing Souls (1997)
  • Hopeless Romantic (1999)
  • How I Spent My Summer Vacation (2001)
  • Anchors Aweigh (2003)
  • The Gold Record (2006)
  • Ghosts on the Boardwalk (2010)
  • Comet (2012)
  • Simplicity (2016)
  • Volume 2 (2020)[7]
  • Ten Stories High (2023)[8]

Referències[modifica]

  1. «Dr. Martens Official». Drmartens.com. [Consulta: 11 març 2020].
  2. «50 years of Dr Martens». , October 30, 2010.
  3. Records, Epitaph. «Check out a new interview with the Bouncing Souls!». Epitaph.com, July 16, 2003. Arxivat de l'original el 2019-12-28. [Consulta: 11 març 2020].
  4. [1] Arxivat March 11, 2007, a Wayback Machine.
  5. «Bouncing Souls – Hopeless Romantic». Punknews.org. [Consulta: 22 octubre 2011].
  6. «The Bouncing Souls announce new album, ‘Ten Stories High’ (exclusive blue vinyl & new video)», 23-04-2023.
  7. «The Bouncing Souls». Bouncingsouls.com. [Consulta: 11 març 2020].
  8. «THE BOUNCING SOULS – 'Ten Stories High'» (en castellà). Rockzone, 12-06-2023. [Consulta: 5 agost 2023].