El noi del pijama de ratlles (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngThe Boy in the Striped Pyjamas
El noi del pijama de ratlles (pel·lícula)
The Boy in the Striped Pyjamas.jpg
Pòster estatunidenc de la pel·lícula, amb el títol The Boy In The Striped Pajamas
Fitxa tècnica
Direcció Mark Herman
Protagonistes Vera Farmiga
David Thewlis
Rupert Friend
Asa Butterfield
Producció David Heyman
Disseny de producció Martin Childs
Guió Mark Herman
John Boyne
(autor de la novel·la)
Música James Horner
Fotografia Benoît Delhomme
Muntatge Mark Ellis
Vestuari Natalie Ward
Productora Heyday Films i BBC Films
Distribuïdora Miramax Films
Dades i xifres
País Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena 2008
Durada 93 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Budapest
Color color
Temàtica
Basat en El noi del pijama de ratlles
Gènere Drama
Tema principal Segona Guerra Mundial, Holocaust i History of the Jews in Poland
Lloc de la narració Tercer Reich
Més informació
IMDB Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Lloc web oficial http://www.miramax.com/movie/the-boy-in-the-striped-pajamas
Modifica dades a Wikidata

El noi del pijama de ratlles[1] (títol original en anglès The Boy in the Striped Pyjamas) és una pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida l'any 2008 per Mark Herman. Està basada en el llibre homònim de John Boyne.

Argument[modifica | modifica el codi]

Berlín, 1942. Bruno té nou anys i desconeix el significat de la Solució Final i de l'Holocaust. No és conscient de les crueltats que el seu país, en plena guerra mundial, està infligint als pobles d'Europa. Tot el que sap és que el seu pare -de nou nomenat comandant d'un camp de concentració- ha ascendit a la seva feina, i que ha passat en cas de viure en una confortable casa de Berlín a una zona aïllada. Tot canvia quan coneix Shmuel, un nen jueu que viu una estranya existència paral·lela a l'altre costat del filat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Director de Little Voice i Brassed Off, Mark Herman exerceix aquí de respectuós guionista i director, però sense que aquest respecte es tradueixi en una pel·lícula cal·ligràfica i exempta de veu pròpia. Pateix d'una certa textura visual de telefilm anglès, però tant els intèrprets infantils (Nansa Butterfield encarna Bruno, el nen alemany; Jack Scanlon és Shmuel, el nen confinat al camp d'extermini) com els adults (David Thewlis i Vera Farmiga) resulten a tota hora convincents.[2]

L'inquisitiu relat de John Boyne sobre la barbàrie nazi i la vergonyosa complicitat d'estaments socials en aparença aliens a tanta infàmia està reflectit amb exactitud. El comandant del camp, l'esposa del qual va distanciant-se d'un consort que "compleix ordres" i llueix galons amb execrable complaença. I la mirada innocent del seu fill Bruno, el qual descobrirà l'atrocitat regnant en l'altre costat del filat i l'alt preu de la traïció després lamentada. Llibre i pel·lícula s'interroguen sobre com pot el ser humà desviar la seva mirada i transformar-se en còmplice de l'horror.[2]

El millor que es pot dir d'aquesta pel·lícula és que és al contrari de La vida és bella, de Roberto Benigni. El que allà era edulcorant superficialitat per despertar la llàgrima fàcil, aquí es converteix en un horror profund i terrible. No l'horror dels camps d'extermini nazis a què el cinema, desgraciadament, ens ha acostumat, sinó l'horror de veure amb uns ulls innocents i nets el que aquests camps eren en realitat.[3]

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

La banda sonora va ser composta per James Horner l'any 2008. Havia passat força temps des que Horner no componia la música d'una pel·lícula amb un contingut tan important i una reacció crítica tan positiva. Horner tenia molt d'interès en el contingut, sent jueu com és, Horner també probablement tenia un interès personal genuí per posar música a la història. Com es podria esperar, donat la natura de la pel·lícula, el resultat és generalment bastant seriós i profund, per bé que temperat amb un cert sentit d'innocència per captar el món de Bruno. També, com es podria esperar, la partitura s'amara amb hornerismes, i les referències habituals a composicions del passat. Per tant, la diversió i l'apreciació de la partitura passarà en part per l'habilitat de passar per alt això i experimentar la banda sonora per el que és.[4]

Llista de temes[5]
  1. Boys Playing Airplanes (04:14)
  2. Exploring The Forest (02:37)
  3. The Train Ride To A New Home (03:35)
  4. The Wind Gently Blows Through The Garden (05:57)
  5. An Odd Discovery Beyond the Trees (02:52)
  6. Dolls Are Not For Big Girls, Propaganda is... (03:44)
  7. Black Smoke (01:43)
  8. Evening Supper – A Family Slowly Crumbles (07:53)
  9. The Funeral (01:54)
  10. The Boy Plans, From Night To Day (02:37)
  11. Strange New Clothes (09:54)
  12. Remembrance, Remembrance (05:32)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]