El rei del joc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Cincinnati Kid)
Infotaula de pel·lículaEl rei del joc
The Cincinnati Kid
Fitxa
DireccióNorman Jewison
Protagonistes
Director artísticGeorge W Davis
ProduccióFilmways-Solar
GuióTerry Southern i Ring Lardner Jr., adaptació de la novel·la de Richard Jessup
MúsicaLalo Schifrin
FotografiaPhilip H. Lathrop Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHal Ashby
ProductoraFilmways i Solar Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1965
Durada102 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeNova Orleans Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama
Temajoc d'aposta Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova Orleans Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0059037 Filmaffinity: 193586 Allocine: 47452 Rottentomatoes: m/cincinnati_kid Letterboxd: the-cincinnati-kid Mojo: cincinnatikid Allmovie: v9647 TCM: 70935 Metacritic: movie/the-cincinnati-kid TV.com: movies/cincinnati-kid AFI: 22831 TMDB.org: 886 Modifica el valor a Wikidata

El rei del joc (The Cincinnati Kid) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Norman Jewison el 1965 i doblada al català.[1]

Argument [2][modifica]

Eric Stoner, anomenat el Kid de Cincinnati (Steve McQueen), és un as del pòquer a Nova Orleans. Shooter (Karl Malden), el seu empresari, contacta un organitzador de tornejos, Slade (Rip Torn) per organitzar una trobada d'alt nivell entre el Kid i el vell Lancey Howard (Edward G. Robinsson), un mestre incontestat i reconegut del pòquer.

Lancey Howard s'esgota amb partides interminables i el Kid està a punt de guanyar el torneig, amb la complicitat de Shooter que reparteix les cartes. No acceptant vèncer fent trampes, el Kid fa fora Shooter i el fa reemplaçar.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula havia estat confiada a Sam Peckinpah i el paper femení principal era per Sharon Tate. Però Peckinpah va optar pel blanc i negre, contra l'opinió del productor Martin Ransohoff i, sobretot, va improvisar escenes eròtiques no previstes en el guió, per la qual cosa va ser despatxat ràpidament. Un nou director, Norman Jewison, va refer el rodatge des de zero i va canviar una part del repartiment.
  • Spencer Tracy va refusar el paper de Lancey Howard malgrat la insistència de Steve McQueen.

Nominacions[modifica]

Banda original[modifica]

La música va ser composta per Lalo Schifrin, que va proporcionar una banda sonora melòdica amb influències del jazz, en què l'harmònica té un paper protagonista.[3] A la pel·lícula apareix música del grup The Preservation Hall Jazz Band, amb Emma Barrett cantant i tocant el piano.[4] Els crèdits del final són interpretats per Ray Charles.

Referències[modifica]

  1. El rei del joc
  2. «The Cincinnati kid». The New York Times.
  3. «El rey del juego» (en castellà). Fotogramas, 29-05-2008. [Consulta: 8 febrer 2022].
  4. «SWEET EMMA BARRETT (1897-1983)» (en castellà). Classic Jazz Standards, 15-09-2019. [Consulta: 8 febrer 2022].