The Fall of the House of Usher (pel·lícula de 1928)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Fall of the House of Usher

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJames Sibley Watson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióEdgar Allan Poe Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlec Wilder Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJames Sibley Watson i Melville Webber (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1928 Modifica el valor a Wikidata
Durada13 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa caiguda de la Casa Usher Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de terror, cinema mut i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0018873 Filmaffinity: 935695 Letterboxd: the-fall-of-the-house-of-usher-1928 Allmovie: v153492 Archive.org: FallOfTheHouseOfUsher1928short TMDB.org: 106394 Modifica el valor a Wikidata

The Fall of the House of Usher (1928) és una curtmetratge mut pel·lícula de terror del conte de 1839 "La caiguda de la casa Usher" d'Edgar Allan Poe. La pel·lícula va ser codirigida per James Sibley Watson i Melville Webber, i protagonitzada per Herbert Stern, Hildegarde Watson i Melville Webber (que també va escriure el guió).[1] Explica la història d'un germà i una germana que viuen sota una maledicció familiar. Una pel·lícula experimental d'avantguarda que dura només 13 minuts,[1] predomina l'element visual, incloses les preses a través de prismes per crear una distorsió òptica estranya.[2] No hi ha cap diàleg a la pel·lícula, tot i que una seqüència presenta lletres escrites a l'aire que es mouen per la pantalla.

Vídeo de la pel·lícula

L'any 1959 es va escriure una partitura musical per a la pel·lícula per l'amic dels directors, el compositor Alec Wilder. La seva partitura de 1959 va ser el seu segon intent (després de la partitura per vents, metalls i percussió que va fer per ells originalment el 1929), i la va compondre per un enregistrament del Quintet de Vent de Nova York i un percussionista, dirigit per Leon Barzin. La pel·lícula i la partitura de 1959 van ser sincronitzades més tard per James Sibley Watson, i aquesta va ser la versió que es va col·locar al National Film Registry l'any 2000. S'han compost diverses partitures noves per acompanyar la pel·lícula, inclosa una del músic New Wave Tom Verlaine i el guitarrista Jimmy Rip,[3] i una altra versió del compositor estatunidenc Jean Hasse (2010) per al conjunt britànic Counterpoise (violí, trompeta, saxo, piano), aquesta versió disponible per veure a YouTube.

Trama[modifica]

Un viatger arriba a la desolada mansió Usher i descobreix que els germans habitants, Roderick i Madeline Usher, viuen sota una misteriosa maledicció familiar: els sentits d'en Roderick s'han tornat dolorosament aguts, mentre que Madeline continua debilitant-se amb el temps. Quan la Madeline mor, aparentment, en Roderick la fa enterrar a la volta de la família, sense adonar-se que només es troba en un estat catatònic. Madeline es desperta a la seva tomba i, en adonar-se que ha estat enterrada viva, cau en la bogeria mentre escapa del seu taüt i busca venjança.

Repartiment[modifica]

  • Herbert Stern com a Roderick Usher
  • Hildegard Watson com Madeline Usher
  • Melville Webber
  • Friedrich Haak
  • Dorothea House[1]

Crítiques[modifica]

L'historiador del cinema Troy Howarth comenta: "L'ús de superposicions, angles inclinats i plans de seguiment es combinen per crear una sensació de deliri... (la pel·lícula) descarta qualsevol pretensió de trama i personatge i se centra en la presentació d'efectes visuals expressionistes. Els actors tenen poques oportunitats de causar una gran impressió i, en última instància, la pel·lícula és una nota al peu menor del cànon d'Edgar Allan Poe."[1]

Influència[modifica]

L'any 2000, la Biblioteca del Congrés dels Estats Units va considerar la pel·lícula "pel·lícula culturalment, històricament o estèticament significativa" i la va seleccionar per a la seva preservació al National Film Registry.[4][5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Workman, Christopher; Howarth, Troy. Tome of Terror: Horror Films of the Silent Era. Midnight Marquee Press, 2016, p. 323. ISBN 978-1936168-68-2. 
  2. Smith, Don G. The Poe Cinema: A Critical Filmography. McFarland & Company, 1999. pp. 57–58 ISBN 0-7864-1703-X
  3. Tom Verlaine Tom Verlaine and Jimmy Rip – Music For Experimental Film Retrieved on October 5, 2021
  4. «Librarian of Congress Names 25 More Films to National Film Registry».
  5. «Complete National Film Registry Listing».

Enllaços externs[modifica]