The Great Train Robbery

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgThe Great Train Robbery
The Great Train Robbery (1903)
Fitxa tècnica
Direcció Edwin S. Porter
Protagonistes
A.C. Abadie
Gilbert M. «Bronco Billy»
Anderson
George Barnes
Walter Cameron
Frank Hanaway
Morgan Jones
Tom London
Marie Murray
Mary Snow
Producció Edwin S. Porter
Guió Scott Marble
Edwin S. Porter
So muda
Fotografia Edwin S. Porter
Blair Smith
Productora Edison Company
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1903
Durada 12 minuts
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Nova Jersey
Color pel·lícula en blanc i negre
Format 4:3
Temàtica
Gènere Western
Palmarès
Premis National Film Registry
Més informació
IMDB Fitxa 7.5/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

The Great Train Robbery és una pel·lícula rodada el 1903 per Edwin S. Porter.

Estructura[modifica | modifica el codi]

  • Seqüència 1 (presa única, pla general). Oficina del ferrocarril. Uns lladres sorprenen el radiotelegrafista, el lliguen, el deixen a terra i marxen.
  • Sec. 2 (presa única, pla general amb lleugera panoràmica de reenquadrament a la dreta). Darrere del dipòsit d'aigua que serveix per alimentar la màquina s'amaguen els lladres, arriba el tren, es proveeix d'aigua i els lladres pugen.
  • Sec. 3 (presa única, pla general i ús de fora de camp). En l'interior d'un dels vagons, un empleat escolta el soroll dels lladres, tràfic d'impedir el robatori quan aquells irrompen disparant les seves armes, el fereixen i cau a terra. Intenten obrir la caixa i no poden. Col·loquen un explosiu i surten de l'enquadrament. La caixa s'obre després de l'explosió i aconsegueixen el botí.
  • Sec. 4. Pla A. El tren s'ha parat i els lladres donen instruccions al maquinista perquè separi la locomotora de la resta del comboi. Pla B. Els viatgers descendeixen dels lladres i es col·loquen en les vies amb les mans en alt; els atracadors van robant les seves pertinences. Un dels viatgers intenta fugir corrent, però cau abatut pels trets dels lladres. Pla C. Els lladres arriben a la màquina, que es posa en marxa i abandona el lloc.
  • Sec. 5. Pla A (pla general i lleugera panoràmica a l'esquerra). El tren per a, es baixen els lladres i baixen per un terraplè en direcció a un bosc. Pla B (pla general i panoràmica a l'esquerra). Al bosc s'apropen els lladres, travessen un rierol i arriben fins als cavalls.
  • Sec. 6. Pla A (pla general). A l'oficina, el radiotelegrafista tracta d'incorporar-se per donar la veu d'alarma, però cau a terra. Arriba una nena, ho intenta reanimar i desencadenar. Pla B (pla general). En un local se celebra un ball d'estil country. Arriba el radiotelegrafista, avisa de l'atracament i surten els homes corrent.
  • Sec. 7 (presa única, pla general). En un camí al mig del bosc els atracadors fugen perseguits per altres homes; s'intercanvien trets.
  • Sec. 8 (presa única, pla general). Els lladres estan repartint-se el botí quan són sorpresos pels seus perseguidors; es produeix un tiroteig i els lladres moren.

A més, la pel·lícula es distribuïa junt amb un pla mitjà on el cap dels bandits mira a la cambra i dispara, el qual els exhibidors podia inserir al principi o al final de la pel·lícula, segons el seu propi criteri.

Interès i novetat del film[modifica | modifica el codi]

En només una dotzena de plans i gairebé deu minuts de durada (almenys en la versió restaurada pel British Film Institute), Assalt i robatori d'un tren planteja una història completa amb un desenvolupament narratiu i una tensió dramàtica noves per a l'espectador de l'època.

L'interès i la novetat d'aquest film en relació amb els seus contemporanis rau en la seva capacitat per articular un llenguatge audiovisual de forma coherent; és a dir, per superar l'acumulació de tableaux en benefici de la sucesividad de les accions. Hi contribueix el raccord entre els plans i les seqüències, com quan s'observa la continuïtat de la direcció entre els plans B i C de la seqüència 4 (els lladres surten de l'enquadrament per l'esquerra i entren per la dreta) o entre la sec. 4 i la 5 (en ambdós casos el tren es mou de dreta a esquerra). La inserció de les seqüències 6 i 7 al mig de la fugida dels lladres estableix una acció paral·lela que proporciona tensió dramàtica al text; tensió incrementada per l'alentiment del ritme mantingut fins a aquell moment que suposa la seqüència del ball. Per la seva part, les imatges d'exteriors inserides en finestres en les seqüències primera i tercera atorguen realisme i desteatralització al relat. Els moviments de cambra, encara que breus, mostren l'interès en el qual sigui l'enquadrament qui estigui subordinat a l'acció i no al contrari (com era llavors habitual), al mateix temps que dirigeixen la mirada de l'espectador en funció de l'acció dramàtica. Malgrat que l'enquadrament es manté a tota hora en pla general, la posada en escena permet que els moviments dels personatges atorguin dinamisme a l'acció i variï l'escala, com és evident en la seqüència 7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Great Train Robbery Modifica l'enllaç a Wikidata