The Hunger Games: Catching Fire

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaThe Hunger Games: Catching Fire
The hunger games.svg
Fitxa tècnica
Direcció Francis Lawrence
Protagonistes
Producció Nina Jacobson
Jon Kilik
Guió Simon Beaufoy
Michael Arndt
Música James Newton Howard
Fotografia Jo Willems
Muntatge Alan Edward Bell
Productora Color Force
Distribuïdora Lionsgate
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 2013
Durada 146 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Nova Jersey, Atlanta, Hawaii i Geòrgia
Color en color
Pressupost 130.000.000 $
Temàtica
Basat en En flames
Gènere Drama
Ciència-ficció
Acció
Lloc de la narració Estats Units d'Amèrica
Sèrie The Hunger Games tetralogy Tradueix
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

The Hunger Games: Catching Fire és la segona entrega de la saga Els jocs de la fam de l'escriptora Suzanne Collins. Està dirigida per Francis Lawrence i produïda per Nina Jacobson i Jon Kilik.

Argument[modifica]

Contra tot pronòstic, la Katniss Everdeen ha guanyat els Jocs de la Fam anuals amb un altre tribut del seu districte, en Peeta Mellark. Però fou una victòria aconseguida mitjançant el desafiament al Capitoli i a les seves cruels regles. La Katniss i en Peeta haurien d'estar-ne contents. Al capdavall, acaben d'aconseguir per a ells i per a les seves famílies una vida de seguretat i abundància. Però hi ha rumors de rebel·lió, i la Katniss i en Peeta, per a horror seu, són la cara d'aquesta rebel·lió. El Capitoli està furiós i vol venjança.

Durant llur Tour de la Victòria, són testimonis que els districtes comencen a rebel·lar-se. El Districte 8 es defensa dels agents de la pau, així com el Districte 11, en el qual s'inicia una revolta després que la Katniss recordi la Rue i en Thresh, els tributs d'aquest districte assassinats als jocs anteriors. El Capitoli augmenta la seguretat a tots els districtes, canviant el nou cap de pau al Districte 12 per un de molt més cruel i sanguinari.

Mentrestant, els nous Jocs, on aquest any la Katniss serà la mentora, anuncien que seran especials, car celebren el Vassallatge dels 25 (atès que cada 2t anys fan uns jocs especials). I enguany els tributs que jugaran a l'arena seran els antics vencedors. Llavors la Katniss sap que ella haurà de tornar als Jocs, perquè és l'única vencedora del Districte 12. L'home escollit és en Haymitch, però en Peeta s'hi presenta voluntari.

Durant els Jocs, que aquest cop són en una illa on passen coses estranyes i que té forma de rellotge, en la qual depenent de la zona i de l'hora tenen lloc catàstrofes o perills diferents, des de boira verinosa fins a uns ocells que imiten les veus dels seus éssers estimats fins a onades gegants i bèsties sanguinàries. La Katniss surt malferida atès que la Johanna li fa una ferida amb un ganivet per desactivar el seu rastrejador. Aleshores s'adona que hi havia un pla per fugir de l'arena i anar al Districte 13, que realment existeix però ella ho desconeixia. En Peeta no té la mateixa sort i és capturat pel Capitoli, així com la Johanna i l'Enobaria (dos tributs de diferents districtes). Al final rep una visita d'en Gale, qui li diu que la seva família està bé, però que el Districte 12 ha estat destruït.

Repartiment[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Hunger Games: Catching Fire