The Hunger Games: Catching Fire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Hunger Games: Catching Fire
The hunger games.svg
modifica
Fitxa
DireccióFrancis Lawrence
Protagonistes
ProduccióNina Jacobson
Jon Kilik
GuióSimon Beaufoy
Michael Arndt
MúsicaJames Newton Howard
FotografiaJo Willems
MuntatgeAlan Edward Bell
ProductoraColor Force
DistribuïdorLionsgate
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2013
Durada146 min
Idioma originalanglès modifica
RodatgeNova Jersey, Atlanta, Hawaii i Geòrgia modifica
Coloren color modifica
Pressupost130.000.000 $
Recaptació865.011.746 $ (mundial) modifica
Descripció
Basat enEn flames modifica
GènereDrama
Ciència-ficció
Acció
Lloc de la narracióEstats Units d'Amèrica modifica


modifica

Lloc webcatchingfiremovie.com modifica
IMDB: tt1951264 Filmaffinity: 702482 Allocine: 196666 Rottentomatoes: m/the_hunger_games_catching_fire Mojo: catchingfire Allmovie: v546935 Metacritic: movie/the-hunger-games-catching-fire TV.com: movies/the-hunger-games-catching-fire Modifica els identificadors a Wikidata

The Hunger Games: Catching Fire és la segona entrega de la saga Els jocs de la fam de l'escriptora Suzanne Collins. Està dirigida per Francis Lawrence i produïda per Nina Jacobson i Jon Kilik.

Argument[modifica]

Contra tot pronòstic, la Katniss Everdeen ha guanyat els Jocs de la Fam anuals amb un altre tribut del seu districte, en Peeta Mellark. Però fou una victòria aconseguida mitjançant el desafiament al Capitoli i a les seves cruels regles. La Katniss i en Peeta haurien d'estar-ne contents. Al capdavall, acaben d'aconseguir per a ells i per a les seves famílies una vida de seguretat i abundància. Però hi ha rumors de rebel·lió, i la Katniss i en Peeta, per a horror seu, són la cara d'aquesta rebel·lió. El Capitoli està furiós i vol venjança.

Durant llur Tour de la Victòria, són testimonis que els districtes comencen a rebel·lar-se. El Districte 8 es defensa dels agents de la pau, així com el Districte 11, en el qual s'inicia una revolta després que la Katniss recordi la Rue i en Thresh, els tributs d'aquest districte assassinats als jocs anteriors. El Capitoli augmenta la seguretat a tots els districtes, canviant el nou cap de pau al Districte 12 per un de molt més cruel i sanguinari.

Mentrestant, els nous Jocs, on aquest any la Katniss serà la mentora, anuncien que seran especials, car celebren el Vassallatge dels 25 (atès que cada 2t anys fan uns jocs especials). I enguany els tributs que jugaran a l'arena seran els antics vencedors. Llavors la Katniss sap que ella haurà de tornar als Jocs, perquè és l'única vencedora del Districte 12. L'home escollit és en Haymitch, però en Peeta s'hi presenta voluntari.

Durant els Jocs, que aquest cop són en una illa on passen coses estranyes i que té forma de rellotge, en la qual depenent de la zona i de l'hora tenen lloc catàstrofes o perills diferents, des de boira verinosa fins a uns ocells que imiten les veus dels seus éssers estimats fins a onades gegants i bèsties sanguinàries. La Katniss surt malferida atès que la Johanna li fa una ferida amb un ganivet per desactivar el seu rastrejador. Aleshores s'adona que hi havia un pla per fugir de l'arena i anar al Districte 13, que realment existeix però ella ho desconeixia. En Peeta no té la mateixa sort i és capturat pel Capitoli, així com la Johanna i l'Enobaria (dos tributs de diferents districtes). Al final rep una visita d'en Gale, qui li diu que la seva família està bé, però que el Districte 12 ha estat destruït.

Repartiment[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Hunger Games: Catching Fire