Misfits (grup musical)

Aquest article tracta sobre el grup de punk rock. Si cerqueu la pel·lícula, vegeu «Vides rebels».

Misfits

Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	1977, Lodi
Activitat
Activitat	1977  –
Segell discogràfic	Plan 9 Records (en)
Gènere	Hardcore punk i horror punk
Lloc web	misfits.com

Misfits és un grup estaduninenc de punk rock pioner del subgènere horror punk. Es va formar el 1977 a Lodi pel vocalista i autor de les cançons Glenn Danzig i Jerry Only, als quals s'hi afegiren el germà de Jerry Only, Doyle, i Manny Martínez.

Durant els primers sis anys, Danzig i el baixista Jerry Only foren els membres principals del grup, el qual va patir diversos canvis de formació. És en aquest període, varen treure diversos EPs i singles, amb Doyle com a guitarrista, els àlbums Walk Among Us (1982) i Earth A.D./Wolfs Blood (1983), ambdós considerats eixos fundacionals del moviment hardcore punk de primeries dels anys 80. Al llarg de la seua trajectòria han tingut diversos canvis de membres amb Jerry Only com a únic membre original del grup que ha romàs durant totes les èpoques.

Trajectòria

Jerry Only amb el seu pentinat característic, el devilock.

1977–1978: Formació del grup i Static Age

The Misfits varen formar-se en 1977 a Lodi, Nova Jersey, per Glenn Danzig, qui havia tingut experiències prèvies actuant amb bandes locals de versions.[4] La banda, que va prendre el seu nom de The Misfits (1961) (Vides rebels), l'última pel·lícula realitzada per Marilyn Monroe i dirigida per John Houston. El primer membre que Danzig va reclutar per a la banda fou el bateriar Mr. Jim i la baixista Diane DiPazza; no obstant això, DiPiazza mai va actuar i Mr. Jim fou reemplaçat per Manny Martínez poc després. Tots dos assajaven al garatge de Manny Martínez, amb Danzig amb un piano elèctric i Martínez a la bateria. Ben aviat el duo trobà Jerry Caiafa, que estava sortint amb una veïna de Manny Martínez i feia poc que havia rebut un baix com a regal de Nadal. Tot i que encara tenia poca experiència amb l'instrument, es va unir a la banda.

Caiafa i Danzig romangueren com els únics membres fixes fins a la primera dissolució del grup, l'any 1983. Danzig, Martínez i Caiafa van assajar durant tres mesos sense guitarrista, utilitzant el piano elèctric de Danzig per proporcionar el ritme de les cançons. La banda va fer la seva primera actuació al CBGB de Nova York l'abril de 1977, seguida d'altres actuacions locals durant els mesos següents. {sfn|Greene|2013|p=15}} En maig d'aquell any van gravar el seu primer senzill, Cough/Cool, que van publicar a través del seu propi segell Blank Records aquell agost. El cognom de Caiafa estava mal escrit a la portada del disc, cosa que el va fer insistir que en el futur se li acredités com a "Jerry, només Jerry". "Jerry Only" es va convertir en el seu pseudònim durant la resta de la seva carrera.

L'agost de 1977, el guitarrista Frank Licata es va unir a la banda sota el pseudònim de Franché Coma, cosa que va permetre a Danzig deixar de banda el piano elèctric i centrar-se en el cant mentre impulsava el so de la banda cap a una direcció punk rock. Danzig i Only van considerar que Martínez no era fiable i va ser substituït per Mr. Jim. La banda va trobar una oportunitat de gravació quan Mercury Records va voler utilitzar el nom Blank Records per a una de les seves subdivisions i va oferir a Danzig trenta hores de temps d'estudi a canvi dels drets del nom. Danzig va acceptar, i el gener de 1978 els Misfits van entrar a un estudi de gravació de Nova York per gravar 17 cançons, 14 de les quals van ser mesclades per al proposat àlbum Static Age. La banda no va trobar cap discogràfica interessada a publicar-la, així que van publicar quatre de les cançons el juny de 1978 com el senzill Bullet amb el seu propi segell Plan 9 Records, que porta el nom de la pel·lícula de terror de ciència-ficció de 1959 d'Ed Wood, Plan 9 from Outer Space. Les altres cançons es van publicar en diversos àlbums recopilatoris durant les dècades de 1980 i 1990, però Static Age no es va publicar íntegrament fins al 1996.

1978–1981: Singles i primeres gires

Després de les sessions de "Static Age", els Misfits van començar un canvi en la composició i l'aspecte, amb Danzig escrivint més cançons inspirades en pel·lícules de terror i ciència-ficció de sèrie B. Va pintar patrons esquelètics a la seva roba d'actuació, mentre Only va començar a aplicar-se maquillatge fosc al voltant dels ulls i a pentinar-se els cabells en una punta llarga que li penjava del front entre els ulls i baixava fins a la barbeta, un estil que es va conèixer com a "Devilock i que tant Danzig com el germà d'Only, Doyle, acabarien adoptant. Aquest nou estil i direcció musical es descriuria més tard com el subgènere "horror punk".

La banda va actuar amb més freqüència i va emprendre gires curtes per promocionar el senzill "Bullet". Mentre eren al Canadà a l'octubre de 1978, Coma va deixar la banda perquè no li agradava anar de gira, i el guitarrista Rick Riley el va substituir temporalment per acabar la gira. Mr. Jim també va deixar el grup després de la gira, al·legant que no li agradava la imatge de pel·lícules de terror cap a la qual s'estava dirigint la banda. En dos mesos, la parella va ser substituïda pel bateria Joey Poole, sota el pseudònim Joey Image, i el guitarrista Robert Kaufhold, també conegut com a Bobby Steele. La nova formació de Danzig, Only, Image i Steele va començar a actuar el desembre de 1978 i va continuar evolucionant els elements de terror de la banda. Van llançar el senzill "Horror Business" el juny de 1979, la portada del qual presentava una figura esquelètica inspirada en un pòster de la sèrie de pel·lícules de 1946 "The Crimson Ghost".

La figura es va convertir en una mascota per a la banda, i la seva imatge de crani serviria com a logotip dels Misfits durant la resta de la seva carrera. La banda també va llançar un club de fans anomenat "Fiend Club" que Danzig dirigia de manera fes-ho tu mateix (DIY) des del soterrani de la seva mare a Lodi, serigrafiant samarretes, muntant discos, enviant catàlegs de marxandatge, programant concerts per a la banda i responent al correu dels fans.

El juny de 1979, els Misfits van actuar com a teloners de The Damned a la ciutat de Nova York. Only van parlar amb el cantant Dave Vanian sobre la possibilitat que els Misfits fessin una gira pel Regne Unit amb The Damned. Aquell novembre la banda va llançar el senzill Night of the Living Dead i van volar a Anglaterra per fer una gira amb The Damned. En arribar-hi, però, van saber que Vanian no s'havia pres seriosament la seva conversa amb Only i no havia planejat tenir els Misfits a la gira. Vanian va intentar organitzar que els Misfits participessin a la gira, però els membres de la banda no estaven contents amb la situació i van abandonar la gira després de només dos concerts. Joey Image va deixar la banda i va volar de tornada als Estats Units. Com que el seu vol de tornada no estava previst fins a finals de desembre, els membres restants de la banda es van quedar a Londres. Jerry Only va passar temps amb la mare de Sid Vicious, Anne Ritchie, amb qui havia fet amistat després de la mort de Vicious el febrer de 1979. Mentre esperaven per veure The Jam, Danzig i Steele es van tenir una baralla amb uns skinheads; per la qual cosa, van ser arrestats i van passar dues nits a la presó de Brixton. Aquesta experiència va inspirar la cançó posterior "London Dungeon". No obstant això, en una entrevista al podcast San Clemente Punk, Bobby Steele explica una versió completament diferent dels fets.

En tornar als Estats Units, els Misfits van llançar l'EP Beware EP el gener de 1980, i després van fer una pausa de quatre mesos abans d'afegir Arthur McGuckin com a nou bateria sota el pseudònim d'Arthur Googy. Durant aquest temps, el germà petit d'Only, Paul Caiafa, un fan de la banda des de feia temps que era conegut amb el sobrenom de Doyle, va començar a aprendre a tocar la guitarra amb l'ajuda de Danzig i Only. Els Misfits van començar a treballar en un àlbum que tenien previst llançar a través del seu segell Plan 9, gravant dotze cançons en un estudi a l'agost de 1980. Doyle va assajar amb la banda i va prestar el seu equipament per gravar. Aquell octubre, Steele va ser expulsat de la banda quan Steele no es va presentar a una sessió de gravació programada, la qual cosa va afavorir l'entrada de Doyle, que llavors tenia setze anys. Steele va formar The Undead, mentre que Doyle va debutar amb els Misfits a la seva actuació anual de Halloween a Irving Plaza a la ciutat de Nova York. Després de diverses actuacions més, la banda va prendre una altra pausa de sis mesos.

Al llarg de la seva trajectòria, el grup s'ha caracteritzat per les composicions inspirades en pel·lícules de terror i de ciència-ficció. Després de la primera separació, el grup es va tornar a formar el 1995 sense Glenn Danzig com a líder creatiu i Only passà a ser el líder i cantant de la banda. Els membres van ser pioners en l'escena Hardcore-punk a utilitzar el maquillatge corpse paint, influenciats per Alice Cooper, entre d'altres.

El setembre de 2016, per primera vegada en 33 anys, Danzig, Only i Doyle es van reunir per a dos concerts al Riot Fest, juntament amb el bateria Dave Lombardo i el segon guitarrista Acey Slade. També es van ajuntar per a dos concerts de cap d'any a Las Vegas i Los Angeles el desembre de 2017. Van tocar novament al Prudential Center de Newark el 19 de maig de 2018, i el 27 d'abril de 2019 al Allstate Arena a Chicago.

Discografia

• Walk Among Us (1982)
• Earth A.D./Wolfs Blood (1983)
• Static Age (1995)
• American Psycho (1997)
• Famous Monsters (1999)
• Project 1950 (2003)
• The Devil's Rain (2011)

Cronologia