Vés al contingut

The Painted Lady

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Painted Lady

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBilly Bitzer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1912 Modifica el valor a Wikidata
Durada12 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0002415 Letterboxd: the-painted-lady Allmovie: v153319 TMDB.org: 191068 Modifica el valor a Wikidata

The Painted Lady és una pel·lícula muda de la Biograph dirigida per D. W. Griffith i protagonitzada per Blanche Sweet.[1] L'actriu, amb només 16 anys interpretava la germana gran, mentre que Madge Kirby, que ja en tenia 28 interpretava la germana petita.[2] Es va estrenar el 24 d’octubre de 1912.[3]

Argument

[modifica]

La filla gran sempre ha estat la preferida del seu pare per la seva adhesió als seus rígids preceptes. La filla petita és més aviat alegre i frívola, encara que de manera innocent, i horroritza la seva germana gran quan aquesta la sorprèn empolvorant-se i pintant-se la cara. En retreure-li el fet, la petita exclama: "Bé, ho has de fer si vols ser atractiva". Això es demostra després a la sortida de l'església quan la germana petita està envoltada d'una sèrie d'amics mentre que la gran passa completament desapercebuda. Tot i això a la fira del gelat d'aquell dia apareix un desconegut que fa veure que se sent atret per la ella, fent que se senti sorpresa i afalagada. L'home és un lladre i vol guanyar-se la confiança de la noia per conèixer els assumptes monetaris del pare i robar la casa. Es difressa i es tapa la cara amb un mocador i entra per una finestra que ha deixat oberta la noia. En aquell moment es descobert per la germana gran que no el reconeix i l'encanona amb una pistola. Es produeix una lluita per aconseguir la pistola i aquesta es dispara i el mata. Traumatitzada en descobrir que el lladre és el seu estimat la noia embogeix. A partir d'aquell moment surt de la casa i simula que es retroba amb el seu seductor al lloc on es van conèixer. Al final, un dia decideix maquillar-se i en la darrera entrevista imaginària mor en contemplar-se la cara amb un mirallet.[4]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Usai, Paolo Cherchi. The Griffith Project, Volume 6: Films Produced in 1912 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 151. ISBN 978-1-83902-014-8. 
  2. «The Painted Lady» (en anglès). AFI|Catalog. [Consulta: 26 abril 2023].
  3. «Manufacturers' Synopses of Films: The Painted Lady». The Moving Picture News VI (17), 26 d’octubre 1912, pàg. 26.
  4. Keil, Charles. A Companion to D. W. Griffith (en anglès). John Wiley & Sons, 2017-12-05, p. 324. ISBN 978-1-118-34121-6. 

Enllaços externs

[modifica]