Theligonum
Theligonum japonicum | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Rubiaceae |
| Gènere | Theligonum L., 1753 Theligonum |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Theligonum cynocrambe |

Theligonum és un gènere de plantes angiospermes de la família de les rubiàcies (Rubiaceae). Són plantes natives de la zona que envolta la Mediterrània i de la Xina central i del sud-est i del Japó.[1] Només l'espècie Theligonum cynocrambe es troba als Països Catalans.[2]
Descripció
[modifica]Són plantes herbàcies monoiques anuals o perennes. Les fulles són peciolades, una mica siculentes amb el marge enter i es disposen de manera alternada a la part superior i oposada a la inferior de les tiges. Les flors apareixen a les axil·les superiors, poden solitàries o formar inflorescències cimoses de fins a tres unitats. Les flors masculines són sèssils, el periant lobulat, pot tenir entre 2 i 5 lòbuls. L'androceu és format per entre 6 i 30 estams amb anteres lineals. Les flors femenines són subsèssils, amb el periant tubular amb entre 2 i 4 lòbuls a la part superior. Al gineceu] l'ovari és ínfer, monolocular i amb un sol òvul de placentació basal. El fruit és una drupa, amb la llavor en forma d'U.[3][4]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6]
Als sistemes de classificació antics, com ara els sistemes Cronquist (1981) i Takhtadjan (1997) es reconeixia la família monotípica Theligonaceae,[7][8] i on el gènere Theligonum contenia tres espècies en el cas del primer.
Espècies
[modifica]Dins del gènere Theligonum es reconeixen les quatre espècies següents:[1]
- Theligonum cynocrambe L.
- Theligonum formosanum (Ohwi) Ohwi & T.S.Liu
- Theligonum japonicum Ôkubo & Makino
- Theligonum macranthum Franch.
Referències
[modifica]- 1 2 «Theligonum L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 10 abril 2025].
- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1980
- ↑ «Flora of China. vol. 19, Rubiaceae, Theligonum» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 11 abril 2025].
- ↑ Tutin et alii, 1968, p. 312.
- ↑ «Theligonum L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 11 abril 2025].
- ↑ Linné, 1753, p. 993.
- ↑ Cronquist, 1981, p. 1000-1001.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 432.
Bibliografia
[modifica]- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1968. ISBN 052106662X.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1.

