Barthélemy Charles Joseph Dumortier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Barthélémy du Mortier

Barthélemy Charles Joseph Du Mortier (Tournai 1797-1878) va ser un botànic, naturalista i polític belga.

Com a polític va arribar a ser president de la cambra de diputats.

Com a botànic[modifica | modifica el codi]

El 1827 publicà en llatí Florula Belgica, sobre la flora de Bèlgica.

El 1829 Dumortier ja era reconegut com un dels grans naturalistes dels Països Baixos, també estudià la zoologia.

L'any 1862, es va crear la Société Royale de Botanique de Belgique i Dumortier en va ser president.

El 1869 vaa convèncer el Parlament de Bèlgica per crear un Jardí Botànic nacional i va comprar l'enorme herbari de Carl Friedrich Philipp von Martius. El model d'aquest jardí botànic nacional va ser el del Royal Kew Gardens.

El seu nom és l'epítet específic en el cas de les espècies de plantes Hemerocallis dumortieri (Hemerocallidoideae) i Stenocereus dumortieri (Cactaceae).

Sgons alguns va ser Dumortier el descobridor de la divisió cel·lular, però rarament es considera que sigui així.[2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

És l'autor de:

  • Commentationes botanicae. Observations botaniques, Tournai, C. Casterman-Dieu, 1823).
  • Observations sur les graminées de la flore de Belgique, Tournai, J. Casterman, 1823.
  • Analyse des familles des plantes, avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent, Tournai, J. Casterman, 1829.
  • Lettres sur le manifeste du Roi et les griefs de la nation, par Belgicus, Tournai, J. Casterman, 1830.
  • Sylloge Jungermannidearum Europae indigenarum, earum genera et species systematice complectens, Tournai, J. Casterman, 1830.
  • Recherches sur la structure comparée et le développement des animaux et des végétaux, Bruxelles, Editorial M. Hayez, 1832.
  • Essai carpographique présentant une nouvelle classification des fruits Bruxelles, Editorial M. Hayez, 1835.
  • La Belgique et les vingt-quatre articles, Bruxelles, Société nationale, 1838.
  • Observations complémentaires sur le partage des dettes des Pays-Bas, Bruxelles, Société nationale, 1838.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
  2. Amos, B. (2000). Lessons from the history of light microscopy. Nature Cell Biology, 2: E151-E152.