Tigranes V d'Armènia

Tigranes V d'Armènia
	;
Nom original	(hy) Տիգրան Ե
Biografia
Naixement	16 aC ; Jerusalem
Mort	valor desconegut
Rei d'Armènia
Activitat
Ocupació	sobirà
Període	Alt Imperi Romà
Família
Família	Herodians
Pares	Alexandre, fill d'Herodes i Glafira

Tigranes V (en armeni Տիգրան, en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11. Un nebot seu serà rei 40 anys després, durant el regnat de l'emperador Neró, i com a vassall de Roma, amb el nom de Tigranes VI d'Armènia.

Segons unes fonts era de la dinastia armènia dels artaxíades i segons altres era fill del rei Artavasdes VI que va morir assassinat. Les darreres investigacions semblen concloure que era fill d'Alexandre i de la seva esposa Mariamne I i net d'Herodes el Gran. Alexandre va ser un dels fills executats per Herodes el Gran. Va deixar una vídua, Glafira, filla del rei de Capadòcia Arquelau i d'una princesa armènia no coneguda, la mare de Tigranes V. Herodes va obligar a Glafira a tornar a Capadòcia, i es va quedar a Tigranes i al seu germà a la cort de Jerusalem, per poder controlar-los. Després de la mort d'Herodes, Tigranes i el seu germà van anar a Capadòcia a viure amb la seva mare. Arquelau va enviar Tigranes a viure i a educar-se a Roma.^[1]

Va rebre les insígnies reials d'Armènia de les mans de Roma després de la mort d'Artavasdes VI, que era un rei impopular i va ser assassinat pels seus súbdits. August va creure que seguiria una política pro romana. Arquelau i Tiberi el van acompanyar a Armènia on el van instal·lar al tron. Va situar la capital a Artaxata.^[2]

No va acontentar ni als romans ni a l'Imperi Part, i finalment els nobles armenis van cridar un altre cop a la reina Erato (potser l'any 11) que segurament ja estava treballant per tornar al regne des de la mort d'Artavasdes VI i la van posar de corregent amb Tigranes. L'any 12 Tigranes i Erato van ser enderrocats. August va mantenir Armènia com un regne client i va situar al tron a Vonones I de Pàrtia.^[1]

Tigranes seria probablement el personatge d'aquest nom que va ser executat l'any 36 per participar en la conspiració de Gai Galba contra Tiberi, i del que Tàcit diu que "en altre temps va ser sobirà d'Armènia".^[3]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Marie-Louise Chaumont, «L'Arménie entre Rome et l'Iran: I de l'avènement d'Auguste à l'avènement de Dioclétien». A: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt: vol. 2. Berlin: De Gruyter, 1995, p. 82. ISBN 9783110103717
↑ Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times vol. 1. The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 48, 61-62. ISBN 9781403964212.
↑ Tàcit. Annals, VI, 40

Bibliografia

René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947

[:0-1] 1,0 ^1,1 Marie-Louise Chaumont, «L'Arménie entre Rome et l'Iran: I de l'avènement d'Auguste à l'avènement de Dioclétien». A: Aufstieg und Niedergang der römischen Welt: vol. 2. Berlin: De Gruyter, 1995, p. 82. ISBN 9783110103717

[2] Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times vol. 1. The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 48, 61-62. ISBN 9781403964212.

[3] Tàcit. Annals, VI, 40

[1]

[2]

[3]