Tinta roja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTinta roja
Fitxa
DireccióCarmen Guarini i Marcelo Céspedes Modifica el valor a Wikidata
GuióCarmen Guarini, Jorge Goldenberg i Marcelo Céspedes Modifica el valor a Wikidata
MúsicaOlivier Manoury
FotografiaLivio Pensavalle
MuntatgeCarmen Guarini Modifica el valor a Wikidata
ProductoraInstitut Nacional de Cinema i Arts Audiovisuals Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada70 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0167459 Filmaffinity: 466904 Letterboxd: tinta-roja TMDB.org: 623209 Modifica el valor a Wikidata

Tinta roja és una pel·lícula documental de l'Argentina filmada en colors dirigida per Carmen Guarini i Marcelo Céspedes sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Jorge Goldenberg que es va estrenar el 19 de març de 1998.[1]

Originalment era un vídeo sobre la violència policial i com la reflectia la revista sensacionalista Això!, però en deixar de publicar-se la mateixa els directors la van adaptar a la redacció de Crónica. [2]

Sinopsi[modifica]

La forma en què un grup de periodistes policials rastreja i obté informació per al seu treball.[3]

Comentaris[modifica]

Página 12 va escriure:

« «Per la pel·lícula desfilen, en un to tragicòmic, el genial tituler que constantment crida Material!, els motoritzats cronistes addictes al mat amb vel·leïtats de metges i els joves valors que semblen haver trobat en l'exercici de la sorpresa l'única manera de conviure amb les seves notícies .»[2] »

Fernando Peña a Film va escriure:

« «…té l'aspecte d'un documental clàssic, que prefereix prescindir de la immediatesa que provoca la càmera en mà seguint als personatges a favor d'una posada en escena prèviament determinada i consistent…el film utilitza l'observació com una eina etnogràfica i construeix una mirada empàtica, acrítica i participativa.»[2] »

Manrupe i Portela escriuen:

« «…documental ascètic i realista sobre el periodisme, que revela el making off de la notícia policial en un dels diaris més importants de l'Argentina.»[2] »

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 242-243. ISBN 950-05-1525-3. 

Enllaços externs[modifica]