Tiralínies
El tiralínies és un instrument de dibuix utilitzat per traçar línies amb tinta o amb altres fluids de dibuix. Permet dibuixar, línies rectes o corbes de gruix constant i ajustable manualment mitjançant un cargol. El cargol d'ajust pot tenir opcionalment un dial numèric.[1]
Originàriament utilitzat per a dibuix tècnic en enginyeria i cartografia juntament amb regles rectes i corbes franceses, avui s'utilitza per a usos específics, com ara l'enquadrament d'imatges o la cal·ligrafia.[2]
Descripció[modifica]
Consta de dues branques metàl·liques paral·leles, de forma afilada, planes a la seva cara interior, subjectes a la part posterior per una connexió elàstica i cap al seu mig per un cargol de regulació. Aquest conjunt s'allarga mitjançant un mànec de fusta, plàstic o metall, o fins i tot d'os o marfil, que permet subjectar-lo còmodament entre els dits.
Consta de dues branques metàl·liques paral·leles, de forma afilada, planes a la seva cara interior, subjectes a la part posterior per una connexió elàstica i cap al seu mig per un cargol de regulació. Aquest conjunt s'allarga mitjançant un mànec de fusta, plàstic o metall, o fins i tot d'os o marfil, que permet subjectar-lo còmodament entre els dits.
En girar el cargol d'ajust, els extrems de les branques s'apropen o s'allunyen, cosa que permet establir el gruix de la línia desitjada. Entre les dues branques s'hi col·loca tinta (la majoria de les vegades tinta xinesa) o color líquid (guaix o acrílic adequadament diluït) mitjançant una pipeta, un pinzell o dipòsits dissenyats i comercialitzats omplerts per facilitar aquesta operació. Molt sovint es dibuixa seguint la vora d'un regle o d'un quadrat, o possiblement d'una pistola (per dibuixar línies corbes).
Amagatzema tinta en una ranura entre dues mordasses metàl·liques flexibles, que s'afilen fins a un punt. Permet una representació precisa de línies molt fines.[2] L'amplada de la línia es pot ajustar mitjançant un cargol d'ajust que connecta les mordasses.[3]
Història[modifica]
El tiralínies s'ha utilitzat en dibuix tècnic i industrial, en dibuix arquitectònic i en totes les disciplines artístiques que requereixen traços rigorosament rectilinis o circulars. S'ha suplantat en els camps tècnics per tiralínies de punta tubular, amb un gruix de línia normalitzat, que donen pas al dibuix digital informatitzat o al dibuix assistit per ordinador . No obstant això, segueix sent insubstituïble per la varietat de tintes i pintures per a les quals es pot utilitzar. Per exemple, us permet dibuixar una línia blanca i després una línia daurada de gruix constant sobre un suport negre.
A la Unió Soviètica, els tiralínies eren àmpliament utilitzats per les dones per a la depilació de les celles,[4] s'utilitzaven com a pinces.
Referències[modifica]
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». [Consulta: 12 juliol 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Cicale, Ann. The Art & Craft of Hand Lettering. Sterling Publishing Company, Inc., 2006, p. 96. ISBN 978-1-57990-809-6.
- ↑ Kirby, Richard Shelton. The Fundamentals of Mechanical Drawing. J. Wiley & Sons, Inc., 1918, p. 8–9.
- ↑ «Рейсфедер для бровей». Arxivat de l'original el 2017-04-30. [Consulta: 12 juliol 2023].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiralínies |
- Rising, Justus; Reese, Harry (1955). Tracing With Ink (16mm film). Purdue University – via A/V Geeks on YouTube. Mostra els procediments per manipular l'ampolla de tinta i per omplir, ajustar, utilitzar, netejar i esmolar tiralínies.