Tit Lucreci Triciptí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tit Lucreci Triciptí (llatí: Titus Lucretius T. F. Tricipitinus) fou un magistrat romà, escollit cònsol de la República Romana (508-504 aC) juntament amb Publi Valeri Publícola I.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pertanyia a la Gens Lucrècia, una de les famílies responsables de l'acabament de la monarquia, entre d'altres motius per la violació de Lucrècia, l'esposa de Luci Tarquini Col·latí. En acabar la monarquia i morir el principal dels conjurats Luci Juni Brut en la batalla de Silva Arsia contra Aruns,[1] el senat va oferir el govern a Tarquini Col·latí, però aquest va rebutjar el càrrec per por que el relacionessin amb la família dels Tarquinis que tant s'havien fet odiar durant la monarquia. Llavors van aclamar a Publi Valeri Publícola I, d'on li ve el seu sobrenom (publicola=aclamat pel poble),[2] però en aquell moment els va arribar la notícia que els etruscs, moguts pel l'antic rei en l'exili, els volien atacar. Publi Valeri es va adonar que no podia fer front al govern tot sol i va demanar eleccions democràtiques. El poble el va escollir formalment juntament amb Tit Lucreci Triciptí per un govern que havia de durar quatre anys.[1][3] Es van enfrontar als etruscs que anaven dirigits per Porsena, preparant una emboscada en la què col·laborava Tit Hermini Aquilí i van aconseguir guanyar-los.[4][3] Probablement fou ferit en batalla.

A les eleccions del 504 aC va tornar a ser escollit cònsol juntament amb Publi Valeri Publícola I.[5][6]Durant aquell temps alguns nens van néixer deformats i els cònsols van ordenar que es consultessin els llibres sibil·lins per esbrinar si es tractava d'un mal presagi. Es va decidir fer ofrenes al déu Vulcà i tornar a instaurar els jocs.[6]

Van haver de pujar les taxes per a la despesa militar,[7] ja que novament van entrar en guerra, aquesta vegada contra els sabins, als quals també van derrotar.[8]

No hi han dades exactes sobre la seva mort, però devia ser aquell mateix any o bé es va retirar per les ferides de guerra, ja que el seu nomenament no va durar els quatre anys previstos sinó que va ser substituït l'any 503 aC per Publi Postumi Tubert.[9]

Diferents versions[modifica | modifica el codi]

Hi ha algunes petites diferències entre les narracions històriques antigues. Dionís d’Halicarnàs situa la invasió de Porsena el 507 aC i considera a Triciptí un general dels que lluitaven a les ordes dels cònsols d’aquell any. Titus Livi el fa cònsol el 507 aC sense indicar el nom (només Lucreci Triciptí) junt amb Publi Valeri Publícola, però els Fasti i Dionís d’Halicarnàs donen com a col·lega a Marc Horaci Púlvil.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Titus Livi. Ab urbe condita, II, p. 8. 
  2. Plutarc. "Vides paral·leles: Publicola", p. 10. 
  3. 3,0 3,1 Plutarc. "Vides paral·leles: Publicola", p. 16. 
  4. Titus Livi. Ab urbe condita, II, p. 11. 
  5. Titus Livi. Ab urbe condita, II, p. 15. 
  6. 6,0 6,1 Plutarc. "Vides paral·leles: Publicola", p. 21. 
  7. Dionís d'Halicarnàs. "Rhōmaikē archaiologia", V, p. 21. 
  8. Dionís d'Halicarnàs. "Rhōmaikē archaiologia", V, p. 41-42. 
  9. Titus Livi. Ab urbe condita, II, p. 16.