Sile

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tjaru)
Infotaula de geografia políticaSile

Localització
 30° 51′ 26″ N, 32° 21′ 02″ E / 30.857222°N,32.350556°E / 30.857222; 32.350556Coord.: 30° 51′ 26″ N, 32° 21′ 02″ E / 30.857222°N,32.350556°E / 30.857222; 32.350556
Penínsulapenínsula del Sinaí Modifica el valor a Wikidata

Sile va ser una ciutat cananea del sud de Palestina, al Sinaí. Va ser destruïda pels habiru al segle xiv aC.

Se sap el nom de dos reis o governadors, Turbazu i Yaptihadda. Després probablement va ser una fortalesa de l'est d'Egipte que defensava el límit oriental a la regió del Sinaí situada a l'inici del Camí d'Horus, que unia l'antic Egipte amb Àsia i portava des de Suez a la ciutat de Rafah, a Gaza. El nom egipci de la ciutat era Tjaru, o Zaru, Taru, Tharo o Dyaru i Sile n'era el seu nom grec. Va ser la capital del nomós XIV del Baix Egipte (Khenty-abt, El més oriental).[1]

Es fa referència dues vegades a Sile en una de les Cartes d'Amarna, la numerada EA 382.[a] Aquestes cartes recullen la correspondència entre Egipte i les seves possessions, aliats o reis hostils entre els anys 1350 aC i 1335 aC. La carta EA 382 parla de Turbazu, suposadament rei o governador de Sile, i es diu que ha "...mort a la porta de la ciutat de Sile." També es diu que uns altres dos governadors van ser assassinats a la porta de la ciutat. L'assassinat de Turbazu també s'explica en una altra carta, la EA-355.[2]

Una estela trobada a Karnak fa referència al Decret del faraó Horemheb, on diu que desfigurarà i desterrarà a Sile als funcionaris que siguin trobats culpables de corrupció, incloent-hi requises de vaixells i esclaus, robatori de ramats, taxes il·legals als grangers privats, establiment de taxes fraudulentes, extorsió de caps locals per oficials reials encarregats d'organitzar la visita anyal del rei al festival Opet.[3][1]

Seti I abans de ser proclamat faraó l'any 1291 aC va ser comandant militar de Tjaru o Sile. Els assiris van guanyar a Sile la batalla que l'any 671 aC els va entregar el país. Els romans consideraven molts bons els vins que es feien a la regió del llac de Menzalah i en especial al districte de Sile.[1]

S'han trobat restes a Tell Abu Safa (o Tell Abu Safya) i a Tell Habwa, a uns 15 km al nord-est d'Al-Kantarah o Al-Qantara (Al-Qantara el-Sharqiya i Al-Qantara el-Gharbiya, a l'est de Qantir –l'antiga Pi-Ramsès- i de Tanis i al sud-est de Pelúsion), entre elles una fortalesa faraònica del temps de Seti I, que cobreix un ample espai amb gran nombre de torres, juntament amb magatzems, cases i centenars de peces antigues i segells de Tuthmosis III, Ramsès II i altres.[4]

Després de l'any 1999 es va excavar la regió per un equip multidisciplinari; a 10 km a l'est de Qantara Sharq, a Tell el-Borg, es va trobar un assentament militar format per dos forts que protegien la ruta militar que portava a Tjaru (Sile), anomenats Hebua I i Hebua II, a 5 i 3 km respectivament; la zona dels forts estava separada de les àrees residencial i funerària per una branca del Nil (braç Pelusiac) o per un canal del llac Ballah. El 2007 es va trobar una rasa que aparentment rodejava l'àrea, mostrant que era un lloc molt ben defensat.[5]

Notes[modifica]

  1. Els estudiosos numeren les cartes trobades a Amarna amb les inicials EA (el-Amarna) i una numeració correlativa

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Shaw, Ian. The Oxford history of ancient Egypt. Nova York: Oxford University Press, 2003, p. 212. ISBN 9780192804587. 
  2. Moran, William L. (ed.). The Amarna letters. Baltimore, Md.: Johns Hopkins University Press, 1992, p. 188. ISBN 9780801842511. 
  3. Pirenne, Jacques. Histoire de la civilisation de l'Égypte ancienne / 2. Neuchâtel, Suissa: Baconnière, 1961, p. 327-328. 
  4. El-Aref, Nevine. «Hyksos buildings discovered at the Tel Habuwa dig». News Network Archaeology. [Consulta: 5 març 2022].
  5. Abdel-Alim, Elsayed «Tel Habuaː new discoveries from the Saite Period». Egyptian archaeology: the bulletin of the Egypt Exploration Society, 56, 2020, pàg. 10-11.