Tlapaneca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaTlapaneca
Me'phaa
Parlants
98.573 (2005)[1] principalment a Mèxic Mèxic
Rànquing -
Parlat a Guerrero, Morelos
Classificació lingüística

Otomang
   Otomang occidental
     llengües tlapaneques

      Tlapaneca
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització SEP
Codis
ISO 639-2 tcf, tpc, tpl, tpx
UNESCO 980
Modifica dades a Wikidata
Llengües otomang, el tlapaneca és el número 12

El tlapaneca o em'phaa és una llengua otomang que es parla en el centre i sud de l'estat de Guerrero, a Mèxic. La seva població lingüística s'apropa als cent mil parlants. Per molt temps va romandre com una llengua sense classificar. Més tard, va ser relacionada amb el subtiaba (actualment extint), i després va ser lligada definitivament al grup otomang (Suaréz 1977), del qual forma un subgrup separat en companyia del subtiaba. Els tlapaneques anomenen al seu propi idioma em'phaa.

Encara que és originari de Guerrero, recentment una comunitat important de parlants de tlapaneca s'ha assentat a Chinameca, en l'estat de Morelos, al nord de Guerrero. La varietat azoyuteca constitueix l'únic cas de l'ocupació del cas pegatiu (Wichmann).

Nombres en MèꞋphàà (Xkwà Ixè Rìdìí)[modifica]

1.- mbá 2.- àjmà 3.- atsú 4.- akhò 5.- witsu 6.- majun 7.- jwan 9.- mijna-gùwàꞋ 10.- gùwàꞋ

Varietats[modifica]

Ethnologue informa de quatre llengües diferents dina del grup:

  • Tlapaneca d'Acatepec [tpx] (dialectes Acatepec, Huitzapula, Nanzintla, Teocuitlapa, Zapotitlán Tablas)
  • Tlapaneca d'Azoyú [tpc]
  • Tlapaneca de Malinaltepec [tcf] (dialectes Huehuetepec/Zilacayotitlán)
  • Tlapaneca de Tlacoapa [tpl] (dialectes Tlacoapa proper, Tenamazapa)

Altres fonts d'informació, incloent-hi els parlants nadius i l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas del govern de Mèxic, identifiquen vuit o nou varietats, de les quals tenen estatut oficial Acatepec, Azoyú, Malinaltepec, Tlacoapa, Nancintla, Teocuitlapa, Zapotitlán Tablas (amb Huitzapula sovint considerat diferent) i Zilacayotitlán.[2] Aquesta quantifica la mútua intel·ligibilitat del 50% entre el Malinaltepec i el Tlacoapa, encara que l'Acatepec té un 80% d'intel·ligibilitat amb ambdues.

To[modifica]

En tlapaneca tots els tons sobre vocals breus són de nivell; els tons de contorn només poden aparèixer en les vocals llargues, la qual cosa suggereix una anàlisi fonològica d'aquestes vocals en què aquestes siguin la unió de dues vocals breus. Un fet interessant és que els préstecs de l'espanyol en el tlapaneca sempre tenen to alt en la vocal tònica:

comida > ko1mi3da1
Luis > lu1ĩ3, ...

Com pot veure's en aquests préstecs lèxics, totes les síl·labes àtones van en to baix, excepte la tònica que pren el to alt (això indica com senten els parlants de llengües tonals a les llengües no-tonals amb accent d'intensitat).

En tlapaneca una oclusiva que segueix a una vocal glotalitzada ha de ser aspirada si ambdues estan en la mateixa paraula.

Ús als mitjans[modifica]

S'estan fent programes de ràdio en tlapaneca a l'emissora de ràdio XEZV-AM, que emet des de Tlapa de Comonfort, a l'estat de Guerrero, dependent de la CDI.

Referències[modifica]

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. Una proposta de 2008 divideix el codi ISO per a l'Acatepec en Acatepec propi, Teocuitlapa, Zapotitlan Tablas, i Huitsapula fou rebutjat.[1]

Bibliografia[modifica]

  • Asociación para la Promoción de Lecto-Escritura Tlapaneca. 1988. Xó- nitháán meꞌ̱phaa̱:̱ Cómo se escribe el tlapaneco. Malinaltepec, Guerrero: Asociación para la Promoción de Lecto-Escritura Tlapaneca.
  • Carrasco Zúñiga, Abad. 2006. Los procesos morfofonológicos de la lengua meꞌ̱pha̱a̱. Tesis para la maestría. México, D.F. Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social.
  • Marlett, Stephen A. (ed). 2011. Los archivos lingüísticos me'phaa. SIL International. [2]
  • Suaréz, Jorge A. 1977, El Tlapaneco como lengua Otomangue, (ms) DF. UNAM, México.
  • Suaréz, Jorge A. 1983. La lengua tlapaneca de Malinaltepec. México, D.F.: Universidad Nacional Autónoma de México.
  • Wichmann, Søren "Tlapanec Cases" Published online on the Max Planck Institute Homepage

Enllaços externs[modifica]